La lluna, la meva confident

Des de la finestra de la meva cel·la, cada nit, la lluna em brinda una companyia silenciosa i serena. La seva resplendor suau acaricia la meva ànima, recordant-me aquella nit màgica compartida amb tu, estimada Lluïsa. Recordo com les fulles dels arbres s'agitaven suaument amb la brisa càlida mentre tu i jo, envoltats per la seva resplendor platejada, compartíem somriures i secrets. Aquella nit era com un conte de fades, plena de promeses i esperança per al nostre futur compartit.

Però ara, tot sembla estar envoltat per una ombra tenebrosa. El record d'aquella nit meravellosa es barreja amb la realitat d'aquesta cel·la freda i fosca. El meu cor, encara ple d'amor per tu, pesa com una pedra davant la injustícia que estic patint. Em nego a acceptar que la meva defensa de la teva vida hagi resultat en la pèrdua de la meva pròpia llibertat. Per defensar la teva vida d’un agressor amb una lluita a vida o mort vaig acabar en la seva existència. Per això estic acusat d’assassinat.

Els dies passen lents i tediosos, marcats pel tic-tac implacable del rellotge de la presó. La incertesa del futur em turmenta, mentre espero el dia del judici. Mentre la justícia humana decideix el meu destí, la meva ànima es debat entre la desesperació i l'esperança. Desitjo amb tot el meu cor que la veritat surti a la llum i que la justícia sigui feta, però sé que el camí cap a la llibertat és incert i ple d'obstacles.

I tu, estimada Lluïsa, portes sobre la teva espatlla un pes encara més gran. Veure't en aquest estat de depressió em trenca l'ànima. Sé que el meu patiment també és el teu i desitjo poder estar a prop teu per ajudar-te a superar aquesta tempesta. La teva tristor és com una ombra que envolta la meva ànima i em recorda constantment que la lluita per la llibertat no només és física, sinó també emocional.

Cada nit, quan la lluna apareix al cel, em connecto amb tu en esperit i et prometo que no descansaré fins que siguem lliures per estar junts de nou. La nostra història d'amor és més forta que les parets d'aquesta presó, i res ni ningú podrà separar-nos. Mentrestant, segueixo esperant, amb la lluna com a única confident, fins que arribi el dia en què puguem tornar a contemplar-la junts, sense barreres ni ombres sobre el nostre amor.