Marta, una història

Un relat de: Rafael P. Lozano


Marta va estar acollida en un orfenat fins a complir la majoria d'edat i en acabar els estudis de grau mitjà va trobar una bona col·locació en una agència de detectius com a administrativa. En els temps lliures feia la carrera de Dret en una universitat a distància.
Un dia, en una conversa amb una amiga, aquesta li va fer una pregunta molt personal, però autoritzada per la confiança i l'amistat que tenien: li va preguntar si tenia curiositat per saber la identitat o l'origen dels seus progenitors. La Marta no s'havia plantejat mai investigar sobre això, però aprofitant la bona relació que tenia amb el director de l'agència va decidir parlar-li del tema. Es va sorprendre en saber que per a l'agència no era gaire difícil esbrinar-ho. I el seu cap li va donar moltes esperances per aconseguir-ho.
Al cap d'unes setmanes el director li va trucar al despatx i li va dir que havien pogut esbrinar a través de l'orfenat la identitat de la seva mare. Li va revelar que la seva mare l'havia lliurat quan ella només tenia dos anys. Que les difícils circumstàncies que estava travessant i molt a desgrat seu, havia hagut d'adoptar aquesta difícil decisió. Marta va quedar sorpresa, mai no va pensar que pogués saber res del seu origen, ja que les dades de les mares donants eren summament confidencials, però la veterania del detectiu va aconseguir la important dada per a la noia: La seva mare biològica residia a Buenos Aires i estava casada amb un important industrial. Marta va decidir viatjar a la capital argentina quan tingués les vacances i un cop acabada la seva carrera, que només li quedaven tres mesos.
Marta va quedar impactada per la revelació sobre la mare biològica, però també es va sentir agraïda per l'oportunitat de conèixer més sobre el seu origen. Amb determinació, va decidir esperar fins a les vacances i la finalització de la seva carrera per viatjar a Buenos Aires i buscar respostes sobre el seu passat.
Durant els tres mesos següents, Marta es va enfocar en els seus estudis de Dret i en el seu treball a l'agència de detectius. Cada dia, la seva curiositat per conèixer la seva mare biològica i descobrir-ne més sobre el seu passat creixia.
Finalment, van arribar les vacances tan esperades i Marta no va perdre temps a planificar el seu viatge a Buenos Aires. Amb nerviosisme i emoció, va agafar l'avió i va arribar a la capital argentina. Un cop allà, va començar la cerca, ajudada per la informació que havia obtingut de l'agència on treballava.
Marta va aconseguir localitzar la seva mare biològica. La trobada va ser emocionant i plena d'emocions trobades. Les dues dones es van abraçar amb llàgrimes als ulls, compartint històries i recuperant el temps perdut. A mesura que se'n coneixien més, Marta va descobrir la veritat darrere de les difícils circumstàncies que van portar la seva mare biològica a lliurar-la en adopció. Tot i el dolor del passat, les dues dones van trobar consol i sanació en l'amor mutu que compartien.
Amb el temps, Marta va construir una relació sòlida amb la seva mare biològica i la seva família a Argentina mentre mantenia la seva vida i carrera a la seva ciutat natal. Encara que la seva història va començar a la incertesa i el misteri, va trobar la pau i la plenitud en reunir-se amb la seva mare i abraçar la seva veritable identitat.
Aquest relat està inspirat en els milers de les situacions difícils per les quals han hagut de passar moltes dones, i a les que des d'aquestes línies els rendeixo homenatge.

Comentaris

  • Els orígens[Ofensiu]

    Bon dia, Rafael P. Lozano:

    Un relat on ens descrius una història, en concret la de la Marta. Un homenatge a totes les dones que han travessat difícils circumstàncies.
    M'ha agradat que a la fi la Marta i la mare biològica s'hagin reconciliat en el passat i hagin trobat pau, consol i sanació.

    Una abraçada,

    Helena

l´Autor

Foto de perfil de Rafael P. Lozano

Rafael P. Lozano

54 Relats

85 Comentaris

19927 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Nascut a 1948, de ben petit hi havia sentit una gran afecció per escriure relats i històries fantàstiques. Més endevant, la feina i altres afeccions artístiques, van apartar-me d'aquesta pràctica,malgrat que sempre que he tingut ocasió aprofito per expressar-me mitjançant la paraula escrita. Des de 1974 escric un diari personal, fidel company dels meus pensaments i testimoni de la meva memòria.

Adreça electrònica:
pescador.rafael@gmail.com