El cirurgià

Pere, era un metge cirurgià a punt de jubilar-se. Un matí va rebre una carta, una amenaça anònima de mort. La carta determinava un dia fix per la mort. Va pensar que potser es tractaria d'un familiar que va perdre al seu ser estimat a mans d'ell en una desafortunada operació.
Es va posar en contacte amb la policia, i per estirar un fil d’investigació li van demanar un historial dels malalts morts en quiròfan en els últims temps. El Dr. Pere havia treballat com a cirurgià de l’aparell digestiu trenta anys en el mateix hospital. En aquest període de temps entre milers d’operacions només havien mort 12 pacients. Un percentatge molt petit tenint en compte la quantitat i gravetat de persones que necessitaven una intervenció urgent.
El Dr. Pere, intrigat i preocupat, va recopilar la història clínica dels pacients que havien perdut la vida durant les seves operacions. Va descobrir un patró inusual: tots els darrers casos estaven relacionats amb una substància anestèsica específica. Però, no va recordar cap error propi en l'administració, segons els informes de tots els anestesistes que hi havien participat en totes les operacions.
Mentre col·laborava amb la policia per investigar a fons, les sospites sobre l’autor de la carta anònima van recaure sobre el fill d’un pacient que va ser l’últim a perdre la vida en el quiròfan. Es tractava d’un home d’uns 40 anys. Afortunadament, la missiva anònima era manuscrita i comparant la lletra amb la fitxa d’ingrés del seu pare es va poder comprovar la identitat de l’autor de la carta. Resulta ser que aquell home també era metge i treballava dins del mateix hospital, i a part del dolor de perdre al seu pare, des de feia molt temps sentia gelosia del Dr. Pere perquè estava molt ben considerat en l'àmbit sanitari pels seus èxits salvant vides.