Ralph Fisher recorda els seus viatges a Nova York

És un dels desitjos que tinc seria tornar a veure la impressionant ciutat de Nova York. Trenta anys enrere, quan encara em podia considerar jove, la vaig descobrir per primera vegada. Em va sorprendre, en primer lloc, aquells imponents gratacels que dibuixaven el conegut skyline de la "Poma d’Or", com es coneix a l'illa de Manhattan, rodejada pel riu Hudson. Però el que no deixava de fascinar-me era el gran contrast que oferien els diferents barris d'aquella extensa i enlluernadora ciutat.

En primer lloc, cal destacar un extraordinari parc al cor de la ciutat; el Central Park, un autèntic pulmó d'oxigen per a aquell lloc. Després, el gran contrast dels barris del Soho o Greenwich Village, tan diferent de la resta, sense edificis alts i amb ambients artístics i bohemis. I el més curiós, a la meva manera de veure, era que una gran avinguda com Canal Street, que amb només creuar-la d'un costat a l'altre passaves del barri italià Little Italy al xinès Chinatown. És una ciutat increïble, jo l’anomeno "el llombrígol del món".

Quan vaig anar per primera vegada, en 1992, el cost de les coses era inferior al d'Espanya a causa del valor del dòlar que equivalia a les cent antigues pessetes. Es podia adquirir moltes coses a baix cost. En fi, un viatge per no oblidar i que vaig repetir en dues ocasions més. Aconsello a totes aquelles persones que puguin anar que no deixin de fer-ho. No només podran contemplar uns magnífics edificis com el Chrysler d'arquitectura art déco o l'emblemàtic Empire State Building amb cent pisos d'altura des d'on es pot veure unes impressionants vistes, sinó descobrir interessants ambients. En el meu tercer viatge, amb un tren ràpid en tan sols un parell d'hores, vaig poder desplaçar-me a Filadèlfia i visitar el City Hall de la ciutat (l'ajuntament), on a finals del segle XVIII es va declarar la independència dels Estats Units d'Amèrica.
Viatjar és enriquidor.