L'encàrrec de Júlia

El doctor Wilson, psiquiatre de l'hospital general de Nova York, va encomanar a Júlia, la seva ajudanta, la tasca de visitar un reclús en una de les principals penitenciàries. Aquest presoner estava acusat d'un crim aberrant: l'assassinat d'una dotzena de gent gran. Júlia, amb una barreja d'intriga i aprehensió, va acceptar l'encàrrec, conscient que era part d'un estudi destinat a comprendre les motivacions darrere d'aquestes atrocitats.

En arribar a la penitenciària, la Júlia es va trobar amb un home de mirada freda i gest impertorbable. Durant les entrevistes, el reclús va revelar fragments foscos del seu passat, narrant una història marcada per traumes profunds i una infància esquinçadora. El doctor Wilson buscava desentranyar els fils psicològics que portaven algú a cometre actes tan inhumans.

Júlia es va submergir a l'anàlisi, explorant les complexitats de la ment del criminal. Va descobrir capes de ressentiment, desesperació i una absència total d'empatia. Cada trobada amb el reclús feia nova llum sobre la fosca psique que impulsava els seus crims.

L'assaig que sorgiria d'aquestes experiències no abordaria només les motivacions de l'individu en qüestió, sinó que també donaria llum sobre la complexitat del comportament criminal. El doctor Wilson i Júlia esperaven que aquest estudi pogués contribuir als ensenyaments de criminologia, oferint una visió més profunda sobre la comprensió i la prevenció de delictes tan atroços.