LA CARA I LA CREU DE L'AMISTAT

LA CARA I LA CREU DE L'AMISTAT
POSAR LA LLENGUA A SOBRE DEL COIXÍ
Cada dijous ens trobem amb la colla al mercat, anem arribant una al darrera de l'altre; sense cap pressa anem resseguint totes les parades, i de tan en tan una de nosaltres compra alguna cosa.
Arriba la Berta, corrent, vermella de galtes tan si es estiu com hivern, ja ens saluda cridant, com si fóssim totes sordes; no cal que ens digui res mes, la canalla l'ha fet tornar boja de bon matí, i ens ho farà pagar a nosaltres...!
Arriba l'Antònia, calmada, passejant amb el seu gosset, abans d'arribar al mercat, ja ha fet una volteta pels afores del poble, porta calçat d'esport, no li bé d'una estona per estar dreta...!
Arriba la Paula, abans de dir-nos bon dia, s'ha d'escurar el coll; viu sola i no ha parlat amb ningú des d'ahir a la tarda; finalment, quan agafa embranzida, ens diu deu o dotze paraules de cop...!
Arriba la Conxa, amb un mal humor...! fa règim perquè la roba de temporada no li va bé, i diu que no li dona la gana de comprar-ne de nova. De moment amb el que porta gastat amb productes especials dietètics, s'hauria pogut renovar tot el vestuari...!
Arriba l'Esperança, pobreta! Fa un mes que s'ha quedat vídua. Ara va una miqueta perduda, sense el seu Antoni, no es ningú! Això ho diu ella...!
Arriba la Clàudia, espitregada, amb molts fogots, donant-nos ordres... - No hem deixeu prendre cafè, aquesta menopausa hem matarà! La cafeïna li provoca unes calorades...!
Arriba la Pepa, carregada com un burro; abans d'arribar al mercat, ja ha fet la compra a les botigues del poble; després només rondina, perquè va comparant els preus d'uns i altres botiguers i s'encén de ràbia. No troba cap preu ajustat a la seva economia...!
Arriba la Carme, va conduint el seu dos cavalls de color vermell, ens saluda a totes traient la mà per la finestra mig oberta, ens diu cridant: - aparco i vinc! - es una mica "hippy", es nota en la manera que vesteix; a ella tot el que fem li sembla bé i no la veus mai disgustada, dedica totes les hores que té lliures a no fer res...!
Arriba l'Empar, esta de baixa forma, fa un més que ha començat a visitar a un psicòleg, diu que encara no hi troba millora, però que esta contenta perquè no li ha donat cap medicació, això vol dir que xerrant amb la doctora, anirà superant les seves fòbies...!
Arriba la Claustra, es filla de Solsona i porta el nom de la patrona de la seva ciutat, parla amb el deix de Lleida, esta casada amb un xicot del poble i té dos fills, si troba molt bé entre nosaltres, però sempre que pot, marxa a Solsona a visitar els seus...!
Arriba la Rosa, caminant amb una mandra...! no ha pogut engegar el seu "Ford Ka" de tercera mà, i a la tarda ha de portar a la seva filla al dentista; sort que la Carme, que té el seu dos cavalls a proba de bombes, s'ha ofert per baixar-les fins a la ciutat...!
Arriba la Maria Neus, acabada de sortir de la perruqueria, diu que ha matinat molt per poder-s'ho atrapar tot, els dijous se li fan curts, diu que necessitaria que duressin dos dies...!
Arriba l'Irene, va acompanyada del seu marit, ens mira amb cara de circumstancies i ens diu: - Quan hàgim solucionat uns assumptes a la Caixa, us vindré a trobar...!
Arriba l'Aurora, tota ben posada, surt de casa com si anés de casament, sempre ens diu que el poble es poc per ella, li agradaria poder agafar l'autobús i el metro per moure's d'un lloc a l'altre, en una ciutat no destacaria gens, però en el poble tothom l'observa com si fos una marquesa, i li guarden les distancies, no es gens senzilla, però a dintre de la colla, mira de no cridar gaire l'atenció...!
Arriba la Paquita, porta la carpeta de les receptes a la mà, abans de venir al mercat, ha passat per l'ambulatori, viu amb els sogres i prenen una pila de medicaments...! Un cop per setmana, ja te feina amb el metge si els vol tenir ben servits...!
Aquesta setmana, jo he estat la primera d'arribar al mercat, per això he pogut comprovar com arriba cada una de nosaltres a la plaça, som tant diferents les unes de les altres...!
Ja hi som totes, i com que hem voltat pel mercat una bona estona, ens nannem al cafè a fer el got, i de passada a xerrar de les nostres coses.
Parlem tantíssim i de tantes coses, que el temps ens passa volant! Sort que sempre ni ha alguna d'assenyada que senyala el rellotge i dona per acabada la trobada.
Llavors la Paula, que es la que ha practicat més amb la veu, amb un somriure de picardia ens diu... - Aquesta nit haurem de posar la llengua a sobre del coixí. El proper dijous us vull a totes recuperades.
POSAR LA LLENGUA A LA RENTADORA
Avui torna ha ser dijous, tinc a tota la colla d'excursió, jo no hi he pogut anar, perquè al migdia haig d'acompanyar el meu marit a un dinar de feina.
De totes les maneres, tinc temps de sobres per a fer una volta pel mercat, compraré alguna coseta i després aniré al cafè a fer el got.
Així ho he fet, i quan he entrat al cafè, m'he posat en una tauleta arraconada, portava el diari i el volia llegir; he saludat a una colla de dones que seien juntes en una taula rodona, les conec prou bé, son unes bombes parlants...! pobre del què és criticat per les seves boques...!
No haig d'esperar massa temps per sentir com surt la brutícia de les seves llengües.
-... I aquella, la Berta?, sempre corrent, amb aquelles galtes vermelles, cridant com una boja, que us penseu que es la canalla la que la posa tant nerviosa? Això es que amb el seu home no estan bé...!
-... I aquella, l'Antònia?, sempre passejant amb aquella bestia peluda, tot el dia pel carrer, vés a saber que se li ha perdut pels afores...!
- I aquella, la Paula?, tot el dia sola, dormint com una marmota, pobre del que se la troba pel carrer, xerra tant que fins hi tot et mareja...!
- I aquella, la Conxa? Amb aquell mal humor, grassa com una porca, voleu dir que tornarà a ser la que era abans...? I amb la roba tan antiga que ens porta...!
- I aquella, l'Esperança? Una mosqueta morta; ara que s'ha quedat vídua, no para per res a casa...!
- I aquella, la Clàudia? Amb aquests fogots que té, algun dia sortirà despullada de casa, heu vist quins escots que ens porta...? es una exagerada...!
- I aquella, la Pepa? Mira de que els diners no se li fonguin a dintre del moneder...! voleu dir que a casa seva no mengen per a no cagar? Es una miserable...!
- I aquella, la Carme? Sembla un homenot, sempre va vestida mig despenjada, i a dintre d'aquell dos cavalls vermell...!
- I aquella, L'Empar? Si tingues una miqueta més de feina, no tindria tantes depressions, li mancarien tres o quatre fills i una sogra al seu càrrec, i ja veuríeu com li passarien tots els mals...!
- I aquella, la Claustra? Valdria més què marxes al seu poble, de totes les maneres hi passa més hores que a casa seva amb el seu home...!
- I aquella, la Rosa? Sempre depenent de tothom, quan ha aixecat un peu l'altre ja el te enganxat al terra, valdria més que es comprés un cotxe nou i no molestes tant a les amigues...!
- I aquella, la Maria Neus? Voleu dir que ni ha per tant? Si pogués llevar-se a les tres de la matinada, ja començaria a voltar pel poble per a poder comprar i anar a pentinar-se abans que ningú...!
- I aquella, l'Irene? Sempre a remolc del seu marit, i quan ja el te ben servit, a refugiar-se amb les amigues...!
- I aquella, l'Aurora? Sembla una marquesa! Sempre tan ben posada, que no se li mou ni un cabell del cap, amb aquelles sabates de talons! Valdria més que es busques un "fulano" i marxes a la capital...!
- I aquella, la Paquita? Sempre pendent dels sogres, amb les receptes amunt i avall, sempre a dintre de la farmàcia, sembla que hi estigui abonada...!
Bé, ara tocaria que parlessin de mi, però com que hi soc present, se n'estan.
M'alço de la cadira, agafo el moneder i el diari, passo pel costat de la seva taula, les miro a totes d'una revolada i els hi dic: - aquesta nit, poseu la llengua a dintre de la rentadora, o bé el dijous que bé, la brutícia no us deixarà parlar...!
FI