La baixada de l'audiència

Un relat de: pèrdix

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Quan vaig a entrar a la gran piscina de bombolles que hi ha al polisportiu municipal em trobo una parella jove, noi i noia, ben enganxats. Ella està asseguda a sobre d'ell, apretant-li el cul a l'entrecuix i movent-se suaument per provocar-li una erecció furtiva i apressada, com no pot ser d'una altre manera en un lloc públic.

Jo entro a la piscina pegat a la paret contrària, sense mirar-los massa i fent un posat lleugerament escandalitzat, per tal de que tinguin una coartada morbosa per continuar gaudint d'aquestes arrambades aquàtiques tan engrescadores de la libido. Conscient del meu paper camino tranquil·lament fins al davant d'un raig a pressió d'aigua calenta que hi ha al fons, evitant així incomodar-los.

Sembla que el meu acte de proïsme no ha estat ben entès ja que els dos nois s'han separat cohibits per la meva presència. Ella avança fins col·locar-se en un raig d'aigua que hi ha al costat del meu, mentre que el noi queda al lloc on estaven originalment. De reüll noto la mirada d'ella i amb el seu cos, malgrat estar prou allunyada de mi, fa gestos d'aproximació suggestius, com volent cridar la meva atenció.

"servir de coartada rollo ONG està bé, però entrar en un joc de gelosia infantil per què després follin amb més ganes a la meva costa, com que no em ve molt de gust, sobretot perquè em poso calent i després no hi ha manera de dormir-se" penso jo obviant absolutament la noia.

La tàctica sembla que resulta, ja que ella se'n torna amb el noi. Es recolza a la paret, obre les cames i ara és ell qui enganxa la pelvis al seu cos. I torna a buscar l'erecció furtiva. "Quin mal d'ous", penso.

Es separen de nou i quan veig que ella intenta tornar a repetir l'operació d'apropament, decideixo que ja en tinc prou de tonteries i me'n vaig a l'altre banda. Al passar al costat de la parella noto les seves mirades pendents de mi. Cadascú busca les fonts d'excitació que més li convenen i accepto resignadament haver estat el foc de gelosia controlada que provocarà una cocció de fluids intensa quan arribin a casa, al cotxe, al parc o a la pensió. Brindo per ells amb un glopet d'igua clorada.
Quan vaig a buscar la tovallola em trobo una monitora de cursets amiga meva.
- Saps que avui estem acompanyats de famosos?- em diu
- Ah si?
- Si. T'has fixat en una parella joveneta que hi havia a la piscina de bombolles?- jo assenteixo amb el cap- Doncs són dos participants de Operación Triunfo 3!
- Ves quina cosa!. Si ho arribo a saber entro a la piscina de genolls - dic jo mentre començo a lligar caps- Ara que ho dius, si que tenien els fums una mica pujats.
- No t'amoïnis, que tot el que puja baixa.
Mentre vaig cap al vestuari penso que la nostre percepció ens pot fer arribar a vegades a conclusions paradoxals, com en aquest cas. Jo pensava que actuava com a estimulant d'una parella assedegada de sexe i en canvi exercia d'humil descoratjador indiferent d'una parella embriagada de vanitat.

Comentaris

  • Perdix:[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 20-05-2004


    Primer de tot, m'alegro que no siguis fan de la tal Rebeca, el meu comentari podria haver estat una font de polèmica com la que hi ha hagut, recentment, entre altres escriptors d'aquesta plana...

    En segon lloc, només dir-te que agraeixo els teus comentaris, i que no m'has d'envejar res. Soc del parer que qualsevol persona que senti inclinació, avui en dia, per fer servir un mitjà d'expressió tan degradat com la llengua, l'escriptura, l'exercici creatiu, sigui del color que sigui, és una persona digna d'admiració,

    I tu, com a escriptor/a (de qualitat), tens la meva.

    Una abraçada!!

  • Resposta a Sergi[Ofensiu]
    pèrdix | 20-05-2004

    Siempre fuiste, duro de pelar, duro de pelar
    yo sola en casa, loca por amar, loca por amar

    Em vaig pasar tot l'estiu del 96 sentint la fotuda Rebeca a la botiga on treballava. Com l'odiava! Clar, del 96 al 2002 ja no la recordava ni son pare.
    És el que té la musica i la fama escombreria: l'empres una vegada i a la paperera.
    Apa sergi, una abraçada i continua escriv... continua com fins ara. Envejo la qualitat i la capacitat creativa que tens.


  • correcció[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 19-05-2004


    El concert va ser fa un parell de novembres (com passa el temps!!)

  • Curiosa anècdota[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 19-05-2004


    És una anècdota ben curiosa. A mi em va passar quelcom de semblant amb una suposada cantant famosa (una tal Rebeca, la que, pel què es veu canta "Duro de Pelar" (?)).

    Gràcies a un lloc de feina que vaig ocupar durant un temps, em van convidar al concert que Maná va fer a Barcelona, més o menys pel novembre passat. També hi va actuar l'Alex Ubago.
    Bé, a l'After-Show que es va organitzar després (on va rajar el Tequila Herradura i la cervesa Coronita, amés dels menjars mexicans del Panchito), vaig poder veure molt "Famoseo".
    Hi havia l'Elsa Pataky amb el Fonsi Nieto, la Geno i la Veronica d'OT1, l'Alex Ubago, els components de Mana... i una paia que no deixava de mirar a tothom per veure si la reconeixien, sense gaire èxit. Va resultar ser la tal Rebeca.

    No hi ha Operació Fracàs més patètica que la de creure's allò que no s'és.

    Molt bé, Perdix!!