Jo, el vampir (introducció)

hola glòria

començo els comentaris de la setmana del coment, i començo per aquesta història, que així d'entrada té bona pinta. Les reminiscències a els vampirs de l'anne rice són força evidents, m'agrada que hagis traslladat a barcelona la història i que el llenguatge del protagonista tingui aquest regust arcaic. A veure com continua...

Doncs això en aquesta primera part d'aquest relat, m'he quedat un xic confòs...

Expliques moltes coses d'una manera força lliure, i costa assimilar tot el que dius.

És una cosa que fa molta gent quan parla, el teu vampir poder n'és una d'elles. També parles de música moderna, referinte a la música actual... per a referirse a aquesta música crec que és més acurat (que cregui no significa pas que ho sigui :P) parlar de música contemporània ja que parlar de música moderna, a mi em fa pensar en la música de la edat moderna...
Però també és una cosa que molta gent diu quan parla, per tant no s'ha de considerar un error (en cas de que jo tingui raó :P). Sembla que el teu vampir no ho sap com s'anomena la época actual.. doncs si ha estat dormint fins ara no és un error... ( Aquí entra el risc d'usar un narrador en primera persona, tant diferent a nosaltres.... )

Quan parles de categoria social, també em fa un mal d'ulls... m'agradaria més estament o classe social. Però torno al mateix.. segurament parlar de categoria atorga més fredor al teu personatge, i poder és l'efecte que vols aconseguir.

També hi ha la parula mundanal que no m'acava de fer el pes... destaca massa.

Llavors sobre el vocabulari que utilitza el personatge... Deixa anar algunes paraules que penses, aquest vampir és un paio cult, però a estones baixa el nivell del seu vocabulari...

Aniré llegint les altres parts i segurament capçaré més tot el que ens volies dir en aquest primer fragment.

Espero que no et molèstin aquests comentaris que t'he fet... Amb els textos m'agrada ser mòlt perfeccionista (l'altra cosa és que els acabi deixant ben polits...), i pels meus cap problema, però pels dels demés pot arribar a emprenyar...

m'esperaré fins a l'última entrega. M'ha agradat força, però la valoració podria pujar. Espero que les altres entregues també siguin tan interessants.

T'he descobert gràcies en Vicenç que em va deixar un comentari on em deia que el meu conte era similar als teus, i després vaig veure el teu comentari... He de dir que m'he sorprés molt de que t'agradés, però m'ha fet molta il·lusió. Em pensava que aquell relat no valia la pena, abans de publicar-lo el vaig rellegir moltes vegades i no m'acabava de fer el pes, però ara m'alegro d'haver-lo publicat! He vist que no està tan malament com em pensava...
Ah, t'he de dir que no és real i tampoc es tracta de cap adopció, només vaig deixar volar la imaginació i això és el que en va sortir...
Ja que sóc aquí comento aquest relat per entregues, de moment es veu força interesant i m'agrada. A veure que tal la continuació! ara l'aniré a llegir. Per cert, m'encanten els teus relats per a infants, són molt bonics!

Petons i una abraçada!

Gorwilya

una edat una mica més elevadeta, no? Deu, dotze, catorze anys?
Has començat amb molt bon peu aquesta història per entregues. Pot ser un conte molt interessant. La presentació del vampir Conrad, almenys, ho ha estat força.
La valoració en aquests casos de relats per entregues me la reservo per al final.
Ah, per cert, ara que hi penso, he llegit l'últim relat de Gorwilya i he pensat en tu, perquè fins ara només et sabia a tu com a autora de gènere infantil. Suposo que encara tinc moltes coses a descobrir a RC
Una abraçada ben gran del teu company de taula i MIL GRÀCIES pels teus comentaris a Un Cap d'Any mogudet que em refloten un relat una mica... apagadet. Gràcies a tu i als altres lectors/res i comentaristes, la cosa s'ha animat molt.
Fins ben aviat,

Vicenç