Ja sé que no està bé

Molt ben trobat, aquest rampell d'imaginació lasciva...

A més, sí que està bé, ....no fas mal a ningú i ELS regales un petit plaer als teus ulls imaginatius...

PD. per cert, David, felicitats per la foto.... No t'imaginava amb aquests ulls tan grans! ;-)

Un petó!

Una clara imatge d'una elucubració mental. La imaginació en acció i traspassada a paraules. I ben mirat: per què no està bé?

Fins la propera!

LLIBRE

PS.- En resposta al teu comentari... potser sí, que una part de la "culpa" del caire críptic dels meus darrers relats la tingui la lectura de El fill de l'acordionista. Sí: aquestes coses passen. La lectura de cada època influeix en l'època que s'està vivint. Però a banda... no estic en una etapa gaire... il·luminada. I gràcies pel comentari!

... amb la mirada, xicot! Per què no? I amb les mans, també. És -diuen- més profitós...
La "moral a l'ús", per aquells que "palmaren" al XX... Cada instant, cada moment pel gaudi!
PS. Encara que els freds no són presents, de nou i a l'atac! Gràcies pel comentari. Has copsat l'avenir de la "història del formatge holandés".
Salut i rebolica!

què traidora és a vegades... M'agrada aquest poema. Té aquell punt de picardia divertida que ens acostuma a envoltar a tots, en algun moment, a l'estiu quan fa calor.

Malgrat que no estigui bé mirar i traspassar amb la mirada la roba, i malgrat que no puc dir res respecte a bikinis molls (jo sóc dona, no m'hi fixo gaire en els bikinis molls), sí que puc afirmar però, que a vegades a la platja m'ho passo d'allò més bé mirant alguns banyadors molls, com s'enganxen a unes cuixes molles i fornides! (he he he,... que quedi entre tu i jo!!)

Una abraçada.

Salz.

M'ha agradat molt aquest escrit teu, tan curt però tan pícar. ;p
Un petò!!!

Jajajaja, el que fa la calor, l'estiu, el topless...xDDD

Molt divertit.

Per cert, t'he agregat,e spero parlar amb tu :D