Intento de somriure interiorment

Un relat de: aleshores
Tinc quelcom de v’ritat que tu saps veure,
aliment que t’alimenta, insuficient,
devessall de rampoines on destaca
un moment de romàntic aïllament.

Si be l’esguard es trist sense remei,
és del tot escaient puix res no amaga:
les cartes estan vistes, fins al punt
que l’ombra, en veure’m, afalaga.

Res del que faci o digui t’honrarà,
garrofers, vinyes verdes, oliveres,
des del tren que galopa miraràs,
on hi vaig trepitjar en hores tendres.

Intento ferm d’apaivagar les ombres,
amb paraules que brollen des del somni,
amb mots que manllevo ja despert
i no recordo un instant després,
i al nen que vaig ser després retornin

Mentre veus des del tren tots aquells els llocs
intento de somriure interiorment
al nen o criatura que vaig ser,
d’apaivagar les ombres.

Comentaris

  • Intentar somriure interiorment...[Ofensiu]
    brins | 08-02-2018

    Un intent lloable i necessari, aleshores, que ens pot ajudar a viure; un intent que ningú ens pot oferir perquè depèn, tan sols, de l'alegria del nostre esperit. Quan tot ens va bé, podem somriure fàcilment, però quan les ombres ens enfosqueixen el present, és molt difícil dissipar-les.Potser sí, que hauríem de recordar més sovint l'infant que vam ser.

  • Ek tren i el nen[Ofensiu]
    SrGarcia | 30-01-2018

    Gran tema, el tren i el nen que vaig ser... la vista des del tren sempre ens fa somiar. M'agradaria que la llengua no fos tant arcaïtzant. però potser això és el que pretenies.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: