Insípid Nadal

Un relat de: BARBABLAVA

Els carrers ja estan guarnits, com sempre, abans d'hora. I els torrons ja estan esperant a les estanteries dels supermercats fent la ullada a petits i grans, tots avesats a consumir...
La gent comença a encendre la flama, a programar-se per l'arribada d'un nou Nadal.
Assagem somriures i nadales i codis de comportament; petons, abraçades i salutacions cordials… Semblem comparses d'una farsa.
Tot i sabent-ho, hi juguem. És la vida social, augmentada al grau extrem, fins a desproporcionar-se, fins a fer gràcia. Però després de cada àpat i potser enaltits per l'alcohol, sentim que valia la pena i tornem a somiar amb els ulls oberts...
Agredolç, clarobscur... digueu-li com vulgueu. És el Nadal. Va a gust de cada consumidor...
I jo, m'incorporo, entre munts de regals, banquets, borratxeres; amb ulls de son i la ment enterbolida, pensant la hipocresia amb la que m'hauré d'embolcallar per no semblar un ens estrany...
Almenys amb tu tenia un recer, una barrera, una disfressa... M'amagava pels recòndits racons de l'excusa i tu hi prenies un paper providencial... Potser per això, aquest Nadal l'hauré de passar sense tu, perquè egoistament et vaig perdre, fent-te passar per una part més de la meva cuirassa, una peça més de l'engranatge que em protegia, un fil més del meu vestit. Fil que jo movia com volia, donant-li mil voltes, perquè em tapés d'un interior tan glaçat!
I segurament podria tornar a aconseguir-te si m'ho proposés, si estigués disposat a moure els fils en sentit contrari... Però el còctel que m'embriaga està mullat d'orgull barrejat amb timidesa. Una cuirassa ben estranya. Potser la única que em queda, la que encara no m'he pogut arrencar.
I és millor que aquest Nadal el passi sense tu. No és nou. Ni em matarà. Potser simbòlicament sentiré les teves urpes esparracant-me l'esquena, però seran unes esgarrapades de guerra, lluny de la passió de l'amor. Unes punxades necessàries perquè no oblidi les meves equivocacions, i perquè no les torni a cometre. I perquè en les nits solitàries, quan no hi ha cap escotilla que deixi passar un somriure prou autèntic, encara sento el palpitar de les passes que junts vam fer, i noto la marca d'una frenada abrupta a la pell...
Malgrat tot, sóc feliç, perquè la meva pell -potser de serp- canvia, muta... I aquest cop no és una mutació temporal, com un maquillatge de Nadal, sinó sincera i honesta. Ho noto a la sang.
Gràcies a tu vaig aprendre molt. Gràcies a tu i a les meves equivocacions. I ara és moment de transformar la teoria en pràctica. D'agafar per la solapa les il·lusions intrínseques a aquesta època de l'any, perquè no s'escapin i quan sigui el moment, fer-les realitat. I així, jugar amb la cara amable del Nadal i… guanyar. Transformar la cuirassa en un striptease definitiu. Trencar, si cal, la bombolla de cristall de reflexos narcisistes on visc. I sortir, nu integral, a l'aire lliure.

I si tot va bé, el pròxim Nadal el passarem junts (siguis qui siguis)
cantant nadales a dos veus,
menjant torrons...
improvisant
sense pors

I el Nadal tindrà més gust!


Comentaris

  • No tan insípid[Ofensiu]
    Trena | 17-12-2004 | Valoració: 9

    Com m'agrada llegir el nadal que sent cadascú. Tots el vivim d'una manera diferent i m'ha agradat la descripció que en fas tu i el vocabulari que utilitzes. Aquí tens el meu vot! Molt bé, i gràcies pel comentari!

  • Insípid però sucós[Ofensiu]
    copernic | 07-12-2004 | Valoració: 10

    Si, crec que li has tret tot el suc al tema del Nadal. I les expressions que fas servir i el joc de les paraules, amb la seva eufonia i el seu significat. No sé si serà el teu millor relat, però és realment mol i molt bó. Salutacions i gràcies pels teus comentaris.

  • Mon Pons | 06-12-2004

    És un tòpic, però el Nadal ens fa reflexionar per bé o per mal. Però, abans de tot, gràcies pel teu elogi a la meva poesia. Per altra banda, desitjo que siguis feliç aquests dies... Ah, estaria bé -si tens temps- rellegir el “Diccionario de los Símbolos” de Jean Chevalier/Alain Gheerbrant a propòsit de la pell de serp...
    Salut!

  • També tens el meu vot![Ofensiu]
    aina | 05-12-2004 | Valoració: 10

    l'esperit nadalenc s'infiltra per allà on passa i vulguis o no, fa néixer la nostàlgia maleïda que amb un mig somriure ens porta al passat, bo o dolent? qui sap! segurament ni millor ni pitjor, tot són camins diferents i potser aquest insípid nadal es converteix de cop i volta en el nadal que s'explica als contes.
    Segueix escrivint!!!! realment m'agrada molt el teu estil,

    una abraçada

  • Serà insípid[Ofensiu]

    però li dones gràcia, cos i crítica.
    Crítica al consumisme que ens imposa, ens enganya, ens clava les urpes, ens sedueix, etc, etc. etc.
    Cos pel sentit global del propi text; té el seu contingut (d'alguna manera neutral ["Agredolç, clarobscur... digueu-li com vulgueu. És el Nadal. Va a gust de cada consumidor..."]) que ressalta encara més venint d'un títol que destaca l'escassa essencialitat o substància del Nadal.
    Gràcia; "I si tot va bé, el pròxim Nadal el passarem junts (siguis qui siguis)"

    Original. Sort i aquí tens el meu vot.
    Fins la propera!

  • Sentiment versus consumisme[Ofensiu]
    brumari | 04-12-2004 | Valoració: 10

    Un relat magnífic.
    Sempre he pensat que el consumisme s'està menjant l'idealisme del Nadal.
    Però tu expliques molt bé la força dels sentiments lligats a aquestes festes:
    La nostàlgia, els bons propòsits, les il·lusions, irrenunciables.
    Bon Nadal!

    Brumari

  • P.D.:[Ofensiu]
    brideshead | 03-12-2004

    Abans se m'ha oblidat dir-te que m'imprimeixo el teu poema i me'l llegiré el cap de setmana, a veure si se m'encomana una mica del teu art literari! Un petó.

  • Ostres![Ofensiu]
    brideshead | 03-12-2004 | Valoració: 10

    Aquest Nadal potser et serà, personalment, insípid, però renoi, si aconsegueixes fer realitat tot els desigs que dius aquí..... el Nadal que ve seràs l'home més feliç del món! Renoi, renoi, renoi, què bé que ho dius !!!!!!! Felicitats altra vegada, tenia unes ganes boges de llegir-te després de les "... quimeres" i, renoi, t'has autopujat el llistó. Un petonàs. La teva literatura és, senzillament, esplèndida, exquisida. Enhorabona.

  • el relat no és insípid[Ofensiu]
    Lavínia | 02-12-2004 | Valoració: 10

    Molt ben buscat. Espero que l'any vinent et sigui propici i que continuïs escrivint com ho fas!

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

68207 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.