La paraula homicida

de ressignació, alhora de alliberador...

Sí, a voltes ens sentim assedegats de posar-nos davant del full blanc i de dibuixar-hi paraules. Per a mi, el fet d'escriure-les és sempre alliberador, tant si sorgeixen amb rialles com si ho fan amb sang, o amb dolls de llàgrimes. Per què homicida, aquesta paraula que arriba després del silenci?
M'ha agradat molt.

Gairebé 8 mesos de silenci i....... has tornat!!!

I és que jo crec que això, és precisament, el que t'ha impulsat a tornar...

"Tot això, em mou a mi, simple mediador, entre la màgia i la realitat, a sortir del cau una altra petita vegada, per la pressió que cada paraula exerceix a la meva sang, que com vidres dins les meves venes, volen obrir canals per sortir..."

Gràcies per sortir del cau... Jo vull que et dessagnis, vull que les teves paraules "homicides" et matin perquè jo, com elles, només vull llegir el teu art...

Una abraçada ben forta, Toni. No saps quina alegria més gran que m'has donat! Ara només espero que les paraules segueixin brollant i brollant, i que això no hagi estat un miratge fugaç...