Assajant tenebres

Un relat de: BARBABLAVA

Mort la nit com riuria un infant,
i també és perquè vull...
Els enllaços et duen a buscar raons,
i l'entorn que ens encadena és pandèmia.
Ni els més forts es resisteixen a la sensibilitat.
A caure en pous de lletres,
plens de llàgrimes fins al final.
A contracor, reflexiono i m'adono
que sóc una fulla en un temporal
i que el meu destí és volar
simplement perquè algú em vegi,
amb la finalitat de despertar un batec
estrany,
d'arrelar en alguna ànima novedosa
per treure'n profit de tinta
o resplendors dels ulls d'alguna originalitat.
Els viaranys amaguen trampes
entre les seves ramificacions
i cançons subliminals
de baixeses.
A cada passa me'n vaig contaminant,
i el resultat és una conveniència obesa
i un no pensar perquè tot està permès.
Com a assaig agònic podria servir
de vísceres sibaretes
a les inquietuds famèliques
que ara mateix
em corquen les neurones...

Comentaris

  • Se't troba a faltar...[Ofensiu]
    angie | 11-03-2007

    almenys jo!

    M'agrada el títol i l'assaig que experimenten els mots i que reaccionen en el lector :

    Ni els més forts es resisteixen a la sensibilitat.
    A caure en pous de lletres,
    plens de llàgrimes fins al final.


    Doncs això! (les llàgrimes poden esdevenir també per la satisfacció de fer el que ens fa feliços, encara que sigui per uns minuts)

    angie

  • Acabo[Ofensiu]
    brideshead | 17-10-2006

    d'enxampar-te en un comentari que, segons dius, t'ha atret perquè fa temps que no ets per aquí.... i sí, estic d'acord, "quan et llegíem" (o podíem) llegir-te coses noves gairebé cada setmana, hi havia una olor especial a RC, una olor de poesia bella, sensible, atrevida i, de vegades, contestatària que m'embelesava... Ens has privat d'aquest petit gran plaer, però havent-te retrobat avui, m'ha tornat a envair l'esperança de veure't de nou per aquí, amb noves creacions.

    Sí, ja sé, estàs molt enfeinat i amb molt poc temps per a regalar-nos... Bé, t'ho perdonem només una mica... ;-)

    Crec que tornaré per concentrar-me en aquest poema, ara només volia saludar-te i dir-te que, al cap de tants mesos, m'ha encantat tornar a veure el teu nom.... amb data d'avui!

    De moment, deixa'm dir-te que aquests altres versos tenen el teu segell inconfusible...

    "I ara, visc només
    en aquest present tant emocionant
    que m'esgarrapa
    i és un goig sentir la seva urpada
    esquinçant-me la pell
    mai prou colrada".

    Un petó ben gran, Toni, espero que malgrat la teva absència, tot t'estigui anant molt i molt bé!

  • sóc "estrangera"[Ofensiu]
    estrangera | 21-07-2006 | Valoració: 10

    tornoa estar a cardedeu irecrodo que l'estiu passat em feres companyia.

    A Barcelona sóc "llu6na6" perquè sóc força analfabeta informàtica.

    m'agradaria recuperar-te tot i que sospito que ja està molt ocupat amb molts d'altres relataires.

    Vull dir-te que he guanyat el premi d'un quart de milió a terrassa (Òmnium Cultural) i que acabo de guanyar el d'Amics del "Montseny" de 200 mil i un amarista.

    No t'ho dic per "fardar" només t'ho dic per compartir la meva alegria amb tu.

    Deuni dó el teu poema...Té una notable complexitat d'idees trabades fascinants;
    la que m'ha agradat més és aquest fragment.

    " a caure en pous de lletres
    plens de llàgrimes fins al final"

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

66632 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.