Sweet Dreams

que, en llegir el teu poema per primera vegada, no em va dir gran cosa..... però, lògicament, vaig pensar que no podia ser, que la que anava errada era jo.... així que el vaig anar rumiant i pensant i rellegint i, exactament, estic d'acord amb el que dius tu mateix.... un retrat ben àcid del casament.... i ben àcid!

Ara bé, jo també crec que hi haurà algú a qui li agradi com sona un orgasme en un calabós, perquè... i si el calabós vol dir no haver de patir mai més, i per tant, té gust de tranquil·litat ?? .....

Un petó, ja saps...... esperant el 30...

Sí, cosa que val més plantejar-se abans de casar-se. Es un poema preciós i contundent.
Un vestit i un ritual ple d' il·lusions, d'una persona que s'ha deixat enlluernar per un entusiasme desmesurat, volent una dependència d'un lligam enclaustrant, no pot substituir la serenor i convicció com a suposició per poder viure el que surt de dintre d'un mateix. Sovint sembla que costa més arribar-hi al que es el més senzill.
Una abraçada.
Ones i vent

Responent al teu comentari i comentant-te, amb plaer, el que escrius:

El sisè sentit, diuen, és l'espai de preguntes intuïtives que no sempre tenen resposta i que tothom ens podem fer alguna vegada. Per altra banda, "amb els cinc sentits", seria per posar-hi la màxima cura de tot allò que ens envolta, és el calaix de sastre...
Diderot proclama el doble valor de l'emoció (...) -i de l'admiració com a emoció suprema- després de constatar que tout est expérimental en nous. Com diu ell mateix són les belles actions dels homes: "les que ens fan concebre l'esperança de trobar entre els qui ens envolten [val a dir, en els humans o en la societat] algú capaç de fer-les; que per l'extrema admiració que ens causen, fem concebre en els altres l'idea que nosaltres en seriem capaços nosaltres mateixos si l'ocasió se'ns presentés...

Tothom pot tenir una energia o art vital o "sisè sentit", i tu la tens, una reflexió bàsicament desinteressada, que ens mena a la felicitat pel camí de la bellesa.

És curiós la llibertat interpersonal com varia si hom hi és o no hi és.
L'escepticisme davant el matrimoni dels llibèrrims.
Es té por del contracte de convivència, un contracte que vol dir t'amo o que vol dir convisc.
És possible un contracte en llibertat?
M'ha agradat tot i no (voler) compartir aquest escepticisme conjugal... ingenuitat?

Maravellosa la idea i encara més el tractament. No sobre ni falta res en aquest escrit. És, senzillament, un poema brodat.

"sonen iguals
els orgasmes
en un calabós?"

El final, especialment, és molt enginyós.

FELICITATS BARBABLAVA

Salut, amor i poces noces

meravellat del teu poema...
m'agrada l'abstracció, la boira que guarda secrets, els mots enverinets de misteri, les idees mig confuses que et fan pensar...
hi ha presons blanques amb reixes cobertes de rams de núvies i música d'orgue que sona a mort...
m'has pres el cor amb aquest estil dur, sembla escrit en clau, obert a tota mena de conspiració per part del lector...
només la mentida és clara i pura... la veritat és complicada i de vegades oculta
felicitats, company!!!

aquest poema una futura núvia, no s'hi casaria.
De debò. Dalles (sí amb una dalla) l'amor, la possessió i l'orgasme, fins i tot d'ella, perquè ara està presonera,no és lliure ni tan sols per gaudir dels moments que, potser, abans de casar-se eren de gaudi, perquè ara "els orgasmes són els d'un calabós".

He de dir que el significat del poema és claríssim, el sentit és del tot denotatiu i que és un plaer, com sempre, llegir-te (tot i que donades les meves circumstàncies, Barbablava, aquests dies no tinc gairebé temps per a res de res)

Molts petonns

Primerament deixa'm elogiar-te la perfecte sàtira que fas d'aquest estat social. Com sempre em fascina el teu sarcasme fi, - i que no està mancat de raó -, tot sigui dit! A més, saps dir exactament el que vols amb combinacions de mots prenyades d'autèntica bellesa. Estic pensant en: "mutilar els dubtes, drenar el pur blanc de roja sang espessa, el so d'un orgasme dins un calabós..." Sincerament, el trobo un poema brutal i esplèndid!

I casar-se, com molt bé dius, pot arribar a esdevenir una presó i tallar les ales, a les dues parts integrants, en molts sentits. Encara que no ho veig tant diferent al fet de no casar-se (d'altra banda, pur tràmit burocràtic) i posar-se a viure junts. Penso més aviat que la sola decisió de conviure amb una altra persona fa que haguem d'assumir una sèrie de diem-ne "obligacions" que abans no teníem com a individus independents i això ens pot arribar a provocar un fort vertigen. I sovint hi ha qui es pensa que el matrimoni és un final feliç plè de flors i violes ("sweet dreams") i no té en compte que, contràriament, és l'inici d'un camí incert i de vegades ardu i plè de obstacles que cal sortejar. Ara bé, com en tot, m'imagino que una bona convivència depèn de l'estimació que es tinguin les persones i de les bases que decideixin establir...

Una forta abraçada Barbablava!

si, no acaba d'entendres si és una ironia o és un cant a la vida sense lligams.
es casa obligada?
o cadasqun que ho interpreti com pugui?

Dolços començaments i arribar a unes preguntes finals extremadament punyents. Una crítica social a un estament ancestral que necessita urgentment una revisió per actualitzar-lo. Mmm, descrius d'una manera superba, dolça i suau per acabar trencant la bonança de les teves paraules amb elegància i molta subtilesa.

Feia temps que jo no et llegia, mmm, què tòtil,...

Fa una estona li deia al senyor Brown que el que mes m'agrada de la literatura, es que es viva; te moviment! I aixo fa que cada petit moment del dia pugui interpretar uns versos d'una manera o d'una altra. M'ha agradat la interpretacio de la Rosa: com a una critica global, com a un "ei!desperta!", com a critica a la ceguesa de l'amor, o a antigues costums (i no tan antigues tot i que potser no molt proximes)... un poema amb força, que amb la mirada assassina del Barbablava fa esgarrifaaaar!

Felicitats altra vegada i gracies tb pel teu comentari!

: ) m

No sé, però jo veig el simbolisme del matrimoni en el teu poema, com una institució imposada. Quelcom socialment genèric i global que encercla els somnis i no els deixa volar.
La representació de la núvia, em fa venir la imatge d'una ànima lliure i salvatge, incapaç de viure en un espai petit, que necessita ser ella mateixa, amb els dubtes i la força de cercar les pròpies respostes.
Trobo que podria ser una núvia o qualsevol ésser humà que renúncia a un camí ple de flors boscanes i pedres, per agafar la drecera més planera amb marges cercats, la que ens porta a la vida més real i socialment més correcta, la que no deixa volar lliurement entre les flors i les punxes, la que escapsa la passió per milers de sensacions que viuen entre la pell i el cor.
L'orgasme em representa el poder màxim del plaer, de seguir els dictats dels somnis més profunds, encara que sigui a contra direcció dels demés.
Menuda pel·lícula que m'he montat jo soleta, ja veus, el que més m'agrada de la poesia és totes les interpretacions que se'n poden fer...

M'agrada aquest poema, el trobo atrevit, provocador, salvatge...
No es poden matar els somnis, sense pagar un preu massa alt!

Una abraçada d'una incurable somiadora una mica rebel!!!

igual que vosaltres. És bonic tot i el missatge que porta darrere. Vols defensar la idea de no casar-se? O és una noia obligada? O potser ens vols transmetre que no tot el que somiem es fa realitat amb el casament, que tot canvia?
Bé, tant li fa... que m'agrada molt...
Llegeix alguna cosa meva! :P

Petons,
AnNna

NO ET CASIS !!!!!
AMB AQUESTES GANES ,NO HO FACIS!!!