Cercador
Sempre...
Un relat de: BARBABLAVA- Compartir:
El hàmster segueix donant voltes,
per quedar-se al mateix lloc...
segurament restarà sempre allí fins que mori.
Empresonat i amb l'única funció aparent
de córrer per rebre la recompensa del menjar,
d'afartar-se... cada dia més.
De què em sona?
Els humans haurien de poder anar més enllà.
Comentaris
-
Hauríem, sí...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 21-03-2008 | Valoració: 10
però en el fons també hem quedat presoners dins la roda que ens fa girar per anar a parar al mateix lloc. M'ha semblat una bona reflexió, breu però molt intensa.
Una abraçada
l´Autor
42 Relats
326 Comentaris
77394 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
He perdut l'ahiren allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.