Síndrome d'abstinència

Un relat de: BARBABLAVA

Voldria sentir aquell espurneig a la pell
regalimant sensibilitat i malaltia.
Voldria sentir de nou l'addicció,
la forma de la tinta
escapar-se'm de les venes,
escampar-se'm per les planes,
tacar-ho tot.
Inundacions de pena, de màgia,
de l'heroïna que sempre somio...
Voldria viatjar sense kilòmetres,
flotar, volar sincerament.

Anhelo tastar el verí de la inspiració novament,
alliberar el sentiment desbocat,
omplir-te la veu ni que sigui de mentides...

Però el temps, el meu raptor,
m'ha reservat una cel·la roïna
on passar les nits d'abstinència.

(Sempre deixo la ment oberta
per si un camell benaurat
passa per aquest desert de sentiments)

Comentaris

  • ooooooooole!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    angie | 14-02-2009

    Me l'havia perdut!!
    Un bon poema amb un final metafòric, perfectament trenat.
    Un oasi de sentiments, una fotografia que ja és poesia pura.
    Vinc a prendre alè i marxo amb la respiració recuperada!.
    Felicitats!

    angie

    SE'T TROBA A FALTAR!

  • Molt bé.[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 28-06-2008


    Aquest poema se m'ha gravat al cor i no serà fàcil d'oblidar-lo, perquè és molt maco i expresses masses sentiments. Et seguiré llegint. Gràcies.

    Un salut!
    ullsblaus1

  • La vida[Ofensiu]
    Melcior | 13-05-2008 | Valoració: 10

    és caminar en aquell desert tan llarg , on la distància entre oasi i oasi és excecivament llarga .
    Endavant!

  • Recreació[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-04-2008 | Valoració: 10

    El teu poema s'infiltra sota la pell i esborrona records, memòries de moments en blanc, de paisatges grisos, d'abismes sense fons...

    Has recreat perfectament la sensació amb els teus versos: enhorabona!

    Però... en lloc d'un camell, podria ser un drac indomable que devorés la mansuetud, que es resistís per sempre més a ser passat?
    Espero que hagis tingut un bon Sant Jordi, que guardis un bon record d'aquesta Diada tan especial per a totes aquelles persones que estimem les paraules!

    T'ofereixo una abraçada ben vermella, per si et ve de gust posar-te-la,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

69044 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.