Cercador
Inside me
Un relat de: Eloi MiróMalgrat tot, hi ha una petita veu d’aigua pura, una aigua que repel•leix tot el podrit. Victoriosa il•lumina el camí cap a la desembocadura, un lloc d’unió mai vist però on molts i posen esperança... una visió de futur.
Un vent gelat em ressegueix l’esquena estremint-me tot el cos, però lluny d’allí sento la càlida melodia d’un violí que lluita, ferotge, contra el vent. A l’horitzó, una muralla foradada em permetria fugir, però no puc, la Putrefacció em té agafat, no em deixa anar i fluir cap a la llibertat.
Passen les hores i arriba un tronc, un bri d’esperança per no ofegar-me, m’hi agafo, i una vegada a sobre vaig navegant pel canal. En mirar l’aigua fosca veig el meu reflex, tot i que té vida pròpia... és l’altre jo que s’ha quedat presoner en pujar al tronc, té el rostre pàl•lid i els ulls negres, ja és tard, ja és mort, està agafat per les arrels d’arbres invertits que s’alimenten de la poca vida que li quedava.
Comentaris
-
La que somia | 03-10-2013
Estic segura que has de ser una persona increible. Fas bellessa amb allò més podrit.
Txell. -
Angoixant[Ofensiu]missatger | 07-06-2013
Un abisme negre infinit...sempre té sortida! L'optimisme als pitjors moments ens dona esperança i ens fa trobar una sortida. M'ha agradat molt tot i que al pincipi es dur de llegir.
-
Oníric i esgarrifós,[Ofensiu]allan lee | 06-06-2013
una alenada de podridura; i no obstant, la vida aguanta, s'aferra al tronc, veu una aigua neta enmig de la dissort. Sens dubte, el negre dolor s'emporta sempre un tros de nosaltres- el reflex, l'altre jo que queda travat a les arrels, però la llum ens guia cap a la vida, que vol prosseguir, sigui com sigui. M'agrada molt com ho has escrit, com un malson que enllaça amb l'esperança. Una abraçada
a -
Et deia abans...[Ofensiu]Annalls | 06-06-2013 | Valoració: 10
... les profunditats en les que ens submergeixes en els teus relats. La d'aquest es una d'aquelles abissals, que cal llegir i rellegir... hi tornaré, però m'alegra que un jo s'hagi quedat a les aigües putrefactes i l'altre hagi escapat envers la llum i l'esperança de l'unio . Sigui quina sigui, sempre donarà = força-
Anna
l´Autor
57 Relats
197 Comentaris
52849 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97
Biografia:
Buscant el meu "jo" literari.Últims relats de l'autor
- L’estel que no he vist brillar
- Memòries d’un bar de cantonada
- L'arena
- DIRECTE AL COR - (Arc a la radio - comuniquem-nos! - Novembre - Per telègraf o telèfon)
- Una llum a la finestra (Un viatge sense retorn)
- Homo sapiens sapiens varonilis masculinis (homes, homes de veritat)
- El gronxador
- Guanyadors d'un joc perdut
- Paraules del vent (quan un pastís de poma et recorda l’amor d'un home)
- La reina rònega
- Ulls en oblit
- Els homes no fan petons!
- A un futur proper
- El teu somriure.
- Atrapat sota els teus braços