Cercador
He seguit...
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
tots els teus passos,
però m'has portat fins a l'infern.
He cantat...
totes les teves cançons,
però m'has deixat sense veu.
Empremtes de la teva pell,
encara viuen enganxades amb totes les paraules que he escrit només per tu i el nostre amor.
I el Sol va sortir,
i em va dir adéu,...
I la pluja va arribar,
i em va mullar per no parlar,...
I sí :
que he seguit,
que he cantat,
mentre tu m'has oblidat.
Poema al desamor que he escrit avui pensant per tu,
que vas tocar aquell cel aclarit, en el teu ahir enamorat...
però pensa que demà tornaras a brillar,
sota l'estel d'un nou futur ben ple d'amor immens,
i intens,
i gran com el teu cor tendre,
i sempre a punt per tornar a estimar de nou.
I sí :
que seguiré,
i tornaré a cantar,...
Que tu seguiras,
i tornaras a cantar.
Comentaris
-
fantàstic[Ofensiu]tramuntana | 26-07-2005 | Valoració: 10
L'he trobat excel·lent aquest poema de desamor. Mol maco noi. Un petó.
laura^^ -
I arriba l'advocat del diable[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 09-10-2004 | Valoració: 10
Jejejeje! Ho dic pel tema de la rima. Hi ha poemes sense rima que m'encanten (em remeto a la teva bibliografia, Marc) i altres que tenen rima (parcial o totalment) i també m'agraden. Ja ho veieu; diplomàcia per donar i per vendre!
Pel que fa a He seguit..., doncs què més puc dir, Marc, que el que sempre t'he dit? Per cert que avui dec tenir el dia, perquè no fa gaire li he comentat a la NinniN que avui ensopegava amb un munt de relats relacionats amb desenllaços amorosos. Tot i que el teu és potser el que dóna un bri més clar d'esperança de cara al final.
Vinga, una abraçada, mantinguem vives les polèmiques (la salseta del dia a dia) i fins la propera!
Vicenç -
Estimat Manu...[Ofensiu]Marc Freixas | 09-10-2004
no sé si has llegit la introducció, però aquest poema és un poema al desamor, amb un final esperençador, on es pot tornar a trobar l'amor novament, i plenament.
Però ara que ho dius, doncs si, mira!! també podria haver sigut pel meu germà, però resulta que no ho és, o si!!
Mira, és per tota la gent que ho vulgui que ho sigui, i punt.
I SALUT MANU!!!
UNA FORTA ABRAÇADA!!
I A SEGUIR ESCRIVINT COMPANY!!!
-
A veure...[Ofensiu]Manu Cabrales Iraltza | 09-10-2004
Mira, molts cops discutim sobre les poesies, la seva mètrica o les seves rimes. És precisament aquest l'exemple clavat que copia els meus gustos; parlar sense acabar de parlar, dir-ho però sense acabar de dir-ho, amb els versos volant pels aires, sense cap mètrica que els esclavitzi, ni cap rima que els converteixi en típics.
Suposo que va dedicat cap al teu germà (si no m'equivoco i no malinterpreto alguns relats que he llegit per aquí...).
Bé, no em vull allargar més, tot i que recorreré més camí, que les polèmiques m'agraden. Aniré a llegir més cosetes, aviam que hi trobo!
Enhorabona.
Manu.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
874098 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.