He perdut una poesia

Un relat de: Xunxi
he perdut una poesia,
i no puc dormir d´ enyor,

parlava d´ una sirena ,
d´ estrelles de mar i de fades,
de la mare que l’acaronava,
de taurons i turmentes malvades,


he perdut una poesia,
i no puc dormir d´ enyor,

mil vegades, iniciada,
en un paper blanc dibuixades,
les lletres li donaven vida,
però no trobo les paraules,

he perdut una poesia,
i no puc dormir d´ enyor,

si poguessis ajudar-me,
si la veus ,al mar alçar-se,
no cridis fort, vine a buscar-me
no pugui marxar i amagar-se

he perdut una poesia,
i no puc dormir d´ enyor,


la reescriuré amb tendresa,
li donaré forma amb amor,
la deixaré lliure despresa,
per poder tenir-la al record

Comentaris

  • betixeli | 04-07-2011

    La poesia s'ha fet gran, i ha volgut anar a veure món! Segur que està aprenent un munt de coses i quan torni te les recitarà a cau d'orella.

  • Sensacional![Ofensiu]
    llamp! | 03-07-2011


    Molt bon poema el teu. Potser li caldria algun retoc en la presentació, però res...

    Gràcies pel teu darrer comentari al poema sobre el mar que vaig escriure. Et deixo l'enllaç a un poema que vaig escriure inspirant-me en una festa a la que vaig anar en una platja de Barcelona, on hi havia velers... A tota vela!". No parlo del mar, ni dels peixos, parlo de música... Bé això és tot.



    Espurnejant!

  • Has perdut [Ofensiu]
    free sound | 28-03-2011 | Valoració: 10

    una poesia i has trobat
    un bell poema.
    Creant així dolces i boniques
    paraules d'amor.
    Gràcies per les teves paraules i
    per la meva troballa.
    Felicitats!!!!

  • Segur que la trobes ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-03-2011 | Valoració: 10

    La poesia viu molt la llibertat. Tant en ella mateixa com amb els seus creadors.
    Però és agraïda i segur que es deixarà trobar. Segur que sí.
    Gràcies pel teu comentari al Relat Pots i Vols

  • que bonica, m'encanta, XUNXI...[Ofensiu]
    teresa serramia | 26-03-2011

    em sona a cançó de bressols..., a cançó de les que cantava amb els nens de l'escola fent de mestra...M'ha agradat molt, XUNXI, no sé com t'ho fas. Sembla que diues poquet i emociones..Això, saps? -segur que ho saps, és clar!-, costa molt d'aconseguir...Una gran, imensa abraçada...Fins aviat...Ep, tornaré...

  • Quan l'enyor és poesia[Ofensiu]
    Núria Niubó | 24-03-2011

    Quan es viu la poesia, quan trobem poesia en les petites coses, què hi fa que una se’ns escapi , la retrobem i tan !

    Tu l’has ben trobada buscant-la amb desig!

    Bonic poema d’enyor .

    Una abraçada,
    Núria

  • Si sempre les perds així, ja pots estar content[Ofensiu]
    Illadestany | 20-03-2011 | Valoració: 10

    Si sempre les perds així, tens molta sort (i molta inspiració). La trobo meravellosament evocadora i encisadora. Commou, i això és el que ha de fer un bon poema, gràcies.
    Una abraçada
    Illadestany

  • Tal vegada [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-03-2011 | Valoració: 10

    l'havies perdut però l'has retrobat. És una meravella de poesia, Xunxi!
    Imatges bellíssimes i ben col-locades. Et felicito !
    Una carinyosa abraçada.

  • Josep Ventura | 17-03-2011 | Valoració: 10


    Bonic poema i no pateixis per la poesia que segur que ha trobat un cor per amagar-se.

    Felicitats

    Josep

  • original poema[Ofensiu]
    joandemataro | 17-03-2011 | Valoració: 10

    fet a l'entorn de la recerca de les paraules adients que finalment fan el poema en sí, et felicito i celebro que t'hagi agradat el meu poema sobre l'abraçada
    aquí t'envio una en silenci
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Xunxi

22 Relats

149 Comentaris

33012 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol