Onada

La onada passa, però la mar queda.
Quedem-nos amb la mar.

Gràcies pel teu comentari 2x1. Oi que no és tan diferent l’amor de la mar? (ni tan sols fonèticament).
Per quan un altre teu?.

És aquest un poema ple d’harmonia i vida, ja que en cada moviment que al•ludeix s’escolta un batec.

Disculpa la meva demora en passar pel teu espai. Em va agradar molt rebre la teva visita! Ara que he vingut i t’he llegit, sé que tornaré aviat per llegir-te de nou.

T’envio una abraçada fresca com una onada,
Unaquimera

cada comentari teu és una onada fresca per mi

una abraçadeta i fins aviat
joan

a vegades amb escuma,
a vegades amb dolces tonades...
Fer-nos fàcil el camí,
també és bonic.
Les roques i les tempestes,
ja venen soles...

Agraeixo el teu comentari.

...aquesta explicació de com neix, viu i mort una onada és tendre i a la vegada cruel. Com la vida de les persones que poc o molt ens assemblem a l'onada.
Mercés per els teus comentaris.

Una abraçada.

La princesa adormida i nua, amb cabelles platejats de lluna, de de lliurar-se a la vida, esclatar i morir, per tal de donar pas a una altra onada amb cabells rivetejats d'estels.
Un tema preciós, ben trobat i ben interpretat amb paraules de bressol i d'escuma.

muacss !!!
joan

Està molt ben trobat, has escrit una historia gairebé del no res però se m'ha fet un pèl curt. Gràcies per donar-me una nova perspectiva

amb els teus comentaris,

gràcies de nou, per aquesta onada que ve una vegada i una altra...

joan

....mar, ones, bressol, casa, temps, mare, terra, .. Arrels.
Tot el que en envolta i som.

Un bonic poema ple de tendresa i amor per aquest mar que a mi també m’encisa.
T’aniré llegint.

Una abraçada

per compartir tantes coses i tan amablement
joan

Preciosos versos. Els he rellegit per assaborir-los be i submergir-me en aquest mar ple d'onades on s'hi banyen les teves paraules.
un plaer llegir-te
un petò desde Terrassa
Marta

M'agrada. Sóc un enamorat de la mar salada.
M'agrada tot el Relat i aquestes frases :
"i la mar trista, plora,
per la filla perduda,
però mor una i neix l’altre
empenyent la vida..."
Onada empenyent... Visca !!!

empeny la vida, goig de viure i gaudir del viatge.
La vida empeny , sense remei.
M'ha agrada molt i molt !

empeny la vida, goig de viure i gaudir del viatge.
La vida empeny , sense remei.
M'ha agrada molt i molt !

...com les onades, suaus, fortes, dolces, grans...
Poema que gronxa la princesa,
paraules que mullen de tendresa,
boniques paraules que mai tenen pressa!!
Gràcies pels comentaris...i que no ens manquin les paraules!!

Hi ha milions de princeses per alliberar. Si saben el secret, se'n poden sortir.


Sergi

Com t'ho fas que , cada cop , m'agrada més tot el que escrius?
Un poema que mereix ser musicat. Et felicito !!!
Una carinyosa abraçada.

quin poema tan bell, una cançó de bressol i de tendresa. M'ha agradat molt. Algú li ha de posar musica. Mercès pel teu comentari. El sir Last és una caricatura, però la meva preocupació pel tema de benestar animal és molt real. Una abraçada d'ós, guapa

a

Només vull escoltar el ric silenci que m'acompanya ara, ple de tota la senzillesa que murmura una onada rera l'altra, una onada rera l'altra, una onada rera l'altra. Magnífic poema! Una abraçada ben salada.

Aleix

és la meva debilitat i com tu molt bé expresses és una presència poderosa que tenim a prop, alguns, que ens acompanya, ens amanyaga, ens dóna pau, ens escolta...

gràcies de nou per compartir xunxi

una abraçada propera al mar
joan