I un altre cop

Un relat de: Xunxi
I un altre cop,
em trobo en la teva absència,
nua de cos, mapa d’ enlloc,
m’hi deixa caure la inconsciència

i és en tu i sens tu amor,
que per mig de flors i matolls,
llisca la perfumada olor,
quan ploriquegen els bedolls

i només per tu i amb tu,
recolliré el cant dels ocells,
per lliurar-te’l , quan vessa i cau ,
en farcells de carícies i anhels

i és sempre amb tu amor,
que s’aixequen vent i tempestes,
que els núvols prenen colors,
i el fruit vol de l’aire desprendre’s

I un altre cop,
em trobo en la teva espera,
i cruel la vida batega indolent,
i em vesteix de nou la primavera

Comentaris

  • L'indret de l'absència[Ofensiu]
    Illadestany | 24-09-2015 | Valoració: 10

    Quin meravellós poema sobre l'absència, Xunxi! L'he descobert ara per casualitat, i m'ha encisat. Hi parles d'un lloc: et situes en aquest indret: a partir de la mancança de l'estimat, et sents" nua de cos, mapa d'enlloc"
    Tots els versos i totes les estrofes són imperdibles, i al final, de nou et situes en l'espera, mentre " la vida batega indolent i et em vesteix de nou la primavera". Precioses metàfores, d'inici a fi. Felicitats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Xunxi

22 Relats

149 Comentaris

33027 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol