ACARONAR-TE

Un relat de: Xunxi


Et vull tocar,
lleugerament,
només un sospir sobre la pell,
ingràvids els dits, volant damunt teu

Et vull besar,
suaument,
només aventurar el meu bes,
en petites guspires, d’amor encès

Et vull estimar,
dolçament,
només un batec del teu alè,
excitats els sentits , febrosament

Et vull despullar,
lentament,
només desnuar els sentiments,
camuflats d’anhel, despacient

Et vull abraçar
tendrament,
només embruixar un instant,
desbrossar el teu cos, en fragments


et vull despertar,
silenciosament,
i envolar l’horitzó amb la ment
...només vull acaronar-te

Comentaris

  • gràcies xunxi...[Ofensiu]
    joandemataro | 15-10-2013 | Valoració: 10

    per compartir els teus poemes, tan bonics i rics en forma i contingut com aquest per exemple i també gràcies per compartir la teva amabilitat amb els teus comentaris

    rep una forta abraçada de tornada ;-)

  • Que bonic, Xunxi![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 25-08-2013

    Delicadesa, elegància i tendresa és el que em suggereix aquest preciós poema.
    Et felicito, estimada Xunxi.
    Una forta abraçada.

  • que preciós, Xunxi..., emociona!!!![Ofensiu]
    teresa serramia | 24-08-2013

    ja ho diuen que, qui escriu, es descriu....
    quanta delicadesa!!!....les teves paraules són com glops de llum....que ens il·luminen de tendresa...i de bondat...
    gràcies per ser tan bona en comentar-me.....
    endavant, guapa, no deixis mai d'escriure!!
    rep el meu amor i agraïment.....

  • Una delicada[Ofensiu]
    Josep Ventura | 17-05-2013 | Valoració: 10


    delícia llegir aquest poema. Els teus mots fan pessigolles quant els escrius
    amb la ploma de les emocions.
    Salutacions
    Josep

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Xunxi

22 Relats

150 Comentaris

34954 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol