Al pati de l’escola

Un relat de: Xunxi
Les mans molsudes i petites
amagaven un tresor,
enfonsat a les butxaques
arraulit dins el mocador.

Piulava fluixet, sense força,
grotesc , sense plomes,
va caure del niu la nit fosca,
fruït de ventades traïdores.

Dins la capça de sabates
van construir un bressol,
un peluix ple d’abraçades
a sota d’un llum i escalfor.

Un escuradents mullat amb llet
i petits trossets de pa,
per alimentar el pardalet
que no tenia esma per menjar

La mare la consolava,
no podia deixar de plorar,
l’ocellet no respirava,
el cor se li va trencar.

Comentaris

  • Salutació i agraïment[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 03-04-2012


    Moltes gràcies pel teu comentari.

    Fa pocs dies que he viscut un moment màgic: el naixement del meu tercer net. Quan arriba un nen al món, no hi ha color!!!

    He estat una mica fora d’òrbita amb tot plegat però em torno a incorporar i a seguir llegint relats encantadors com els que vaig trobant.

    Una abraçada.

    Gemma

  • Quants records![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-03-2012 | Valoració: 10

    El teu tendre poema m'ha fet recordar tots els ocellets que agafàvem, quan erem petits, del terra, perquè havien caigut d'algun niu. Fèiem com dius tu, el posavem en una capsa amb cotofluix, li donavem menjar com podíem i després ploravem la seva inevitable mort.
    Ho has contat molt bé, amb paraules delicades i tendres i amb un esperit d'infant, que no hauríem de perdre mai a la vida.
    M'ha agradat el teu poema. M'ha portat molts records.

  • el cor se li va trencar...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-03-2012 | Valoració: 10

    a la petita però el pardal va marxar acotxat amb l'amor més pur que hi ha, que és el que neix de la innocència

    gràcies de nou xunxi
    un petonàs
    joan

  • Hola Xunxi,[Ofensiu]
    allan lee | 13-03-2012

    aquest poema tan sentit, el podria fer meu, perquè jo també he tingut molts ocellets- pardals sobretot com el teu- que, grotescos com tan bé anomenes, sense ploma i indefensos, no han sobreviscut, malgrat els esforços nostres. Els ocellets són molt delicats. M'agrada com ho has escrit, amb tanta tendresa. Una abraçada

    a

  • Les mans molsudes i petites[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 12-03-2012 | Valoració: 10

    amagaven un tresor...

    Quin poema més tendre i més bonic! No t'havia descobert però et puc assegurar que no deixaré de llegir els teus poemes i relats, m'ha encantat.

    Moltes gràcies pel teu comentari. Tens raó, que ens pot donar més joia en un moment donat si ens posem a cantar i a ballar, a riure, a recordar coses viscudes... és igual, l'edat no compta, no hi ha ni petits ni grans, el que hi ha d'haver és molta vida interior per poder-la expandir al nostre gust i sentir-nos les persones més plenes i felices del món.

    Una abraçada i fins a la propera lectura.

    Gemma

  • Trobada[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 10-03-2012 | Valoració: 10

    Dolça trobada a l'escola. I molt ben qualificat de tresor "que vol viure" i de tresor "que vol que visqui".
    Les manetes fan la trobada i quelcom més. Molt bon Relat.

  • Preciós[Ofensiu]
    brins | 03-03-2012 | Valoració: 10

    Quin poema tan encantador, Xunxi; és ple de tendresa.
    La imatge d'aquest ocellet en mans d'un infant que el cuida i l'estima, m'ha fet tornar a la memòria molts moments de la meva infantesa en què també sentia el cor trencat quan alguna mascota deixava de respirar. Moltes felicitats per haver aconseguit que aquest sentiment esdevingués poema.

    Pilar

  • Què li ha passat a l’ocellet?[Ofensiu]
    free sound | 03-03-2012 | Valoració: 10

    Perquè piulava fluixet? Millor que agafi força que encara farà fred.
    Que no se li trenqui el cor i que comenci a volar!
    Em recorda la cançó del pica-soques, però de caire més trist.
    Merci pels mots. Un somriure pel petit ocellet.

  • Sensibilitat i plomes[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-03-2012 | Valoració: 10

    Poema colpidor, ple de vida petita. Una imatge de pardal ferit dins una capsa de sabates i un escuradents mullat de llet... i és que tot són imatges i fotografies que resten al cervell, després de tants anys! Tendre i llàgrima. Una forta abraçada.

    aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Xunxi

22 Relats

149 Comentaris

33308 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol