El meu núvol “Partícules d´aigua que formen a l´atmosfera una massa de color blanc o gris”

Un relat de: Xunxi

Com poden dir-te partícula!
els tens ben enganyats
contingut sota una composició química
el teu univers disfressat!

Un drac gegant es dibuixa
i em segueix quan vaig caminant
sempre imponent m’impressiona
i suaument es va esfilagarsant

Quan tinc pena o enyorança
et tornes el meu estimat
i em treus la pena que escanya
i esborres el temps oblidat

A voltes no em vens a veure
jugues a fet i amagat
però sé que sota l´horitzó espera
el teu somriure , el meu manyac


Els ulls et busquen aquí i allà
un dinosaure, un ós, una sirena
un pirata ,un vaixell mes enllà
ets tot , ets res, lluna plena

si no et pogués veure,
tan trista seria la vida
que t’hauria d´inventar!!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Xunxi

24 Relats

154 Comentaris

41638 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol