LA FAM

Un relat de: Xunxi
Vessen els ulls,
regalims de plors,
com galledes buides
les seves mans.

Ossos enllaçats amb dolor
grinyolen sense carn,
esquelets estàtics,
es rendeixen , a la fam.

Vestits amb un tel de pell
ventres inflats ,
de res,
de bufades d’aire asfixiants

Com lladres
prenen al món uns instants,
del pit erm,
un bri de vida, esgotats.

Els ulls enfonsats
miren i no veuen,
res,
plomes fosques,
gorges negres.

Orfes d’esperança
oblidats,
pel vent moren,
arrossegats.

Llàgrimes de la nostra culpa,
de la nostra crueltat

Comentaris

  • El ser...[Ofensiu]
    AVERROIS | 29-05-2012 | Valoració: 10

    humà? Ha deixat de ser-ho per convertir-se en un ser económic. Ja no hi ha res d'humanitat, tot és tecnologia? I perquè necessitem tants avenços si al cap i a la fi...potser morirem tots de fam.

    Gràcies pels teus comentaris.


    Una abraçada.

  • Qui ho pot resoldre?[Ofensiu]
    joanalvol | 13-05-2012 | Valoració: 10

    Són moltes les preguntes que sorgeixen sobtadament. Preguntes fetes enllà el temps. Mai no s’ha trobat cap resposta adient i el món segueix girant, i la fam segueix fent osca a la pell, a la carn, a l’ànima que fa escruixir el sentiment.
    La impotència ens duu a cridar, però poca gent escolta i allò que avui sembla que ens fa mal, demà s’oblida fàcilment. És així l’ésser humà.
    Una abraçada, Xunxi
    Joanalvol

  • MOLT CRU[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 08-05-2012 | Valoració: 10


    Colpidor i malauradent molt cert!

    No va gaire desencaminat al que m'acabes de comentar.

    Hauriem de poder fer un "reset", però GENERAL, son masses injusticies que han de viure i seguir vivint i seguir vivint...... un número indeterminat i cada dia més elevat de gent que cau en la desgràcia.

    Una abraçada.

    Gemma

  • aquests teus versos..[Ofensiu]
    magalo | 06-05-2012

    ..m'han recordat a un poema que vaig fer també sobre la fam i la misèria.
    maleït despertar
    Molt sovint, quan veig nens al meu país, veig les carones de nens i no tant nens que passen per aquesta injusticia que es podria evitar.
    Felicitats per aquest poema que arriva a tocar l'ànima.
    petonassos
    Marta

  • Feia temps [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-05-2012 | Valoració: 10

    que no passava pel teu espai i , avui, en fer-ho , m'he trobat amb aquest bell i colpidor poema que m'ha portat aquelles duríssimes imatges que veiem algun cop per televisió. Criatures famèliques arrapades als pits eixuts de mares no menys famèliques. I jo pregunto : Ja fem prou per solucionar aquest problema ? O hi pensem de moment i desprès procurem oblidar les imatges colpidores?

    Felicitats, benvolguda Xunxi.
    Un petonàs.

  • joandemataro | 06-05-2012 | Valoració: 10

    gràcies xunxi a tu també pels tus versos
    j.

  • ploren, les teves paraules...[Ofensiu]
    teresa serramia | 06-05-2012

    ploren per la nostra impotèmcia, per la nostra miserable capacitat d'estimar...
    Les teves paraules encenen un foc prop del glaç de la injustícia...
    Amb elles abraces el dolor del món....I tots plorem amb elles.
    Gràcies, Xunxi, per les teves paraules!!

  • Dur, concret i concís[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-05-2012 | Valoració: 10

    He gaudit literàriament mentre l'ànima se m'encongia pensant. El teu poema, tan concís, posa la pell de gallina pelada. És tan despullat com les imatges que transmets. Frases curtes, curtíssimes, com el nul aliment de la gana. Ens empaita, ens empaitarà, aquí la tenim, al contenidor de sota casa, lloc de reunió diària. Una forta abraçada i felicitats pel premi, tan merescut.

    Aleix

  • Ens treu els colors[Ofensiu]
    Carles Ferran | 03-05-2012

    Colpidor, punyent, estremidor. Em falten adjectius. La fam del món és la vergonya de tots, dels que no fan res i dels que pensem que no hi podem fer res. El teu poema encongeix el cor i ens treu els colors.

  • free sound | 02-05-2012 | Valoració: 10

    Com ja deia Gandhi :"A la Terra hi ha suficient per a satisfer les necessitats de tots, però no tant com per a satisfer l'avarícia d'alguns".
    Contra la fam, repartiment de la riquesa!! Bon poema
    Una abraçada

  • gran poema xunxi...[Ofensiu]
    joandemataro | 02-05-2012 | Valoració: 10

    amb uns versos que es van clavant endins, endins... perquè com bé dius al final són l'evidència de la nostra culpa

    salutacions
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Xunxi

22 Relats

149 Comentaris

33252 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol