Només per a tu,

Un relat de: Xunxi
Només per a tu,

que difícil dibuixar-te¡

sense rastre de traços foscos,
tens colors de llum salvatge,
de moviments sinuosos,
de llenç pintat de paisatge

ets la taca de color,
que dona força al mostrar-se,
sense artificis el teu amor,
un oasi per gronxar-se

un toc de pinzell alegre,
com els teus ulls riallers,
que pinten de vermell el negre,
que donen ,sense esperar res

ets el dibuix que acompanya,
ensenyant-nos a estimar,
trobant la paraula justa,
petjada al nostre caminar

un difuminat vaporós,
en les teves mans rabassudes,
que curen els nostres plors,
amb carícies i manyagues nues

matisada amb una veladura,
com l’herba fresca dels prats,
creix tímidament la tendresa,
la llum del sol en els dies clars

només per a tu,

que bonic és dibuixar-te¡

no hi ha distància
hi ets sempre, no t’amagues,
passejant la vida,
ballant-la, amb nosaltres.

Comentaris

  • Una carícia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-10-2013 | Valoració: 10

    Una carícia de poema, un seguit de frases que et fan sentir bé. Les carícies de l'àvia sempre són les carícies. La calma, el sentiment, la tendresa, l'a poc a poc. Quina sort tenir una àvia a prop! Felicíta-la de part meva. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Xunxi

24 Relats

154 Comentaris

41550 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol