FOSCOR

Un relat de: Alromat
FOSCOR

Eren les nou en punt del vespre. Va obrir la porta de casa, i tot era a les fosques. On eren la seva dona i les seves filles?
Era estrany que aquesta hora no fossin a casa. De fet, no l’hi havien dit que haguessin de sortir o que tornarien tard.
Es va girar cap a l’interruptor de la llum del rebedor i el va pitjar. Res. La llum no es va encendre. Va avançar unes passes i va provar el mateix amb la llum del passadís però tampoc es va encendre. Després de pensar uns segons va decidir que havia d’arribar fins a l’altre extrem del passadís on hi havia el quadre de llums. Però per arribar fins allà havia de recórrer uns metres completament a les fosques.
Abans es va treure el mòbil de la butxaca i va trucar a la seva dona. Va esperar fins al setè truc i va penjar. On s’havien ficat?
Va començar a caminar pel passadís a traves de la foscor. La primera porta era el lavabo. Va continuar caminant fins arribar a la segona porta que era la de la cuina. Llavors hi va entrar. Sabia que a la cuina hi havia una llanterna i llumins pero no sabia ben bé on eren cap de les dues coses. Ell no trepitjava gaire la cuina. Quiet i totalment a les fosques va pensar que no trobaria mai el que buscava. Va anar palpant fins que va trobar els fogons de la cuina. Llavors va allargar el braç dret i va obrir el primer calaix. Suposava que els llumins havien de ser allà i va començar a regirar el calaix però no va trobar res a part de culleres i forquilles.
Va decidir sortir de la cuina i continuar caminant pel passadís per arribar al quadre de llums. Al passar per la porta de la cuina es va donar un cop al colze amb el marc de la porta. Es va aturar i va fer un crit de dolor.
Uns segons després va continuar el seu camí. Després de recórrer uns metres que a ell li van semblar llarguíssims, es va aturar quan va tocar el marc de la porta que conectava el passadís amb la sala d'estar. Sabía que a la paret, al costat d'aquella porta hi havia el quadre de llums.
Però llavors, de sobte, va sentir un soroll que el va sobresaltar. Va ser un cop sec, com si alguna cosa hagués caigut a terra. A dins la sala d'estar hi havia una altra porta que donava a un lavabo i a la seva habitació. Estava segur que el soroll provenia d'aquella zona.
Mai havia sigut una persona gaire valenta però en aquell moment va decidir anar cap al lloc d'on provenia el soroll.
Va passar pel costat de la taula del menjador i va recordar que allà hi havia un gerro que mai l'hi havia agradat.
Va passar les mans per la taula fins a tocar el gerro. El va agafar per si necessitava una arma per defensar-se. Va pensar que almenys el gerro faria una servei.
Suant i tremolant una mica pel neguit va arribar fins a la porta de la seva habitació. Va voler entrar-hi per donar un cop d'ull però es va colpejar amb la porta perque era tancada. Que estrany! Mai deixaven la porta de l'habitació tancada.
Llavors amb una mà va agafar el pom de la porta i va començar a fer-lo girar mentre amb l'altra mà subjectava el gerro amb totes les forces per si necessitava donar un cop a qui fos.
Quan va obrir una mica la porta va veure que de dins de l'habitació sortia una llum estranya.No era la llum habitual.
Va agafar forces i va acabar d'obrir la porta de cop mentre aixecava el gerro a l'aire. Llavors la imatge que va veure el va sorpendre totalment. Assegudes al llit va veure a la seva dona i les seves dues filles. Una de les noies aguantava un pastís amb moltes espelmes enceses.
Feliç aniversari!!!!
Se n'havia oblidat. Avui era 6 de juliol. El seu aniversari.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: