Cercador

Llista categories

Fosca angoixa clara

Un relat de: Marc Freixas

Fosca angoixa clara,
negre i transparent
i plena de llum enlluernadora :
deixa de posar cendra gris i trista i morta
damunt del meu cos aturat
amb llàgrimes als ulls
i por dins la pròpia arrossegada ment.
Fes-me veure un bri d'escletxa alliberada,
ara que sóc a temps de treure'm tants barrots...,
ara que puc volar fora presó
i encara sento les veus parlant-me
de tots els que m'estimen
i em volen lluny de perills
i prop de la vida, tocant-la,
besant-li els peus nus i purs i primitius
perquè venim de la ciència, la filosofia i el pensament digne.
No sóc ningú per jutjar daltabaixos d'altri,
però vull arreglar els meus amb passos ferms.
Tinc el dret absolut de plorar
i la necessitat i el deure de riure.
Fosca angoixa que et tornes clara
just en els moments on es barregen els colors més vius.

Comentaris

Afegir comentari

Molt bon poema[Ofensiu]
Mercè Bellfort | 24-01-2012
Per llegir i rellegir a tothora, per tenir ben present uns pensaments carregats de raons, per permetre fer del dolor bellesa escrita. Un dia arribarà en que es farà bellesa interior i els dimonis no hi tindran cabuda. Mentrestant, Marc, deixa que tot flueixi de forma natural, sense por a res. Les pors no ens deixen viure, fan que no fem res, i això no està gens bé. Ocupa el teu temps creant, plorant, rient, meditant, i sobretot, estimant.
Saps que la majoria d'aquestes coses les fas? Doncs si las fas, vol dir que les vius. I viure no té preu. Endavant!
Una abraçada, company.

Mercè

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Marc Freixas

684 Relats

1362 Comentaris

504238 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >