Cercador
FLAIRES
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
com si pogués,infant de nou, ser allà.
Olor de llençols nets,
aroma apetitós de guisat,
la goma d’esborrar.
Flaires que em penetren i copsen.
A la cintura de la mare em voldria abraçar.
Comentaris
-
Quins records més bonics![Ofensiu]Núria Niubó | 29-09-2015 | Valoració: 10
Que bonic, tendre i emotiu!
Quantes vegades olors i flaires ens han portat a la mare!
Breus i intensos versos, en ells hi ha tant...
M'encanta!
Gràcies Jordi per les teves paraules, feia temps que no publicava i retornar amb els vostres comentaris és molt gratificant.
Una càlida abraçada
Núria -
Entendridor![Ofensiu]aurora marco arbonés | 18-09-2015 | Valoració: 10
De tots els sentits que es transmeten al passat, crec que el meu important és el del olfacte. Sents una olor i el cervell l'associa amb alguna circumstància o algun producte que ens va nodrir en la infantesa.
Per això m'ha encantat el teu breu poema, perquè jo, personalment, rememoro fases de la meva vida per les olors que vaig viure.
I l'abraçada de la mare és tan entendridora...! L'enhorabona, Jordi -
l'infantesa forma els fonaments de la nostra vida.., bravo, Jordi!!![Ofensiu]teresa serramia | 18-09-2015
sí, ho has endevinat de ple...., felicitats!! Parlava del nen petit...
veig que ets un poc niu per aquí..ben vingut, Jordi!! MOLT evocadores les teves paraules de "Flaires".......Escrites des del cor.......M'han commogut.....Felicitats..i rep el meu agraïment pel teu delicat i encertat comentari......Molt de gust d'haver-te conegut..Fins sempre!!!!! -
Record i tendresa[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 02-09-2015 | Valoració: 10
Ai si féssim una llista d'aquelles olors que recordem de petit! Però la concreció del teu poema i el toc final d'arrapat a les faldilles de la mare li dóna una intensitat emocional impressionant. M'ha encantat, Jordi. Una abraçada.
Aleix
Valoració mitja: 10
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102963 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com