ET TROBE A FALTAR

Un relat de: Ari Garrido

Pànic a un full en blanc. A besar el teu front. A trencar un silenci imposat entre els/les dos. A rodejar una tanca de ferro punxós. A escriure el que sent. A deixar-me portar pel desig i l'alcohol... la vida. La vida no és sinó ombres d'hivern. Semble esmicolar-me en trossos si no em mires. I una daga punyent fa sagnar un cor.

Et trobe a faltar.

Si semble tristor és perquè ho sóc. Si semble alegria és momentani, màscares en un ball de disfresses en té tothom. Endevines qui sóc? Si sembla que semble sentiment, ho sóc. Tinc tanta por de no trobar-me... o de trobar-me perduda... o de perdre'm i trobar que no estàs...

Et trobe a faltar.

Tinc un futur en venda i un passat en reconstrucció i el present... el present no sap si penjar el cartell d'obres o derrocament per traspàs. El cor no respon als batecs fatigats; fuig la vida pels quatre cantons de la meua brúixola.

Et trobe a faltar.

El mapa que havia dibuixat amb tanta paciència vaig estripar-lo ahir... I hui he perdut els papers, la poesia, la noció del temps, les ganes de tot i de res... m'he perdut entre tanta gent que volta, entre tantes màscares... viatgera sense rumb ni nord esperant bons vents.

Simplement: et trobe a faltar.

Comentaris

  • Quan perds la brúixola...[Ofensiu]
    Ari Garrido | 28-10-2009

    ... sempre et queden les estrel·les en la nit. Sols ens cal rodejar-nos d'estima... això inclou amics i familiars però, sobretot, ens ha d'incloure a nosaltres mateixa.. perquè si nosaltres no ens estimem...?
    ...

    qui ho farà?

    ...

    Nosaltres som tot el que tenim. Vivim-nos, gaudim...

    Una abraçada gran gran a tots/ totes!

    Casperdut: gracietes per rellegir-lo


    Amira

  • Quant no ens trobem[Ofensiu]
    Lèvingir | 05-10-2009 | Valoració: 10

    em de pensar en qui som i confiar en la nostra paciència que abans podriem haver tingut
    començar mai és acabar.

    Lèvingir

  • cada vegada que llig este poema[Ofensiu]
    casperdut | 05-10-2009

    sent un esglai.
    Un punçó al cor, un sentiment identificat.
    És genial en la seua sinceritat

    un bes perleta meua! ;)

  • Ari Garrido | 23-06-2009

    Sempre em fas posar roja!! ^^
    Moltíssimes gràcies pel teu temps!
    M'alegre moltíssim que t'haja agradat, no tinc paraules... i això em deixa en desavantatge perquè tu et curres molt els comentaris jeje

    Bons reflexos, has empomat els besets, jo em penjaré al coll l'abraçada. Per a lluir-la i que veja tothom el meu nou collarí. :P

    Amira

  • Retrobada![Ofensiu]
    Unaquimera | 23-06-2009 | Valoració: 10

    Des que et vaig comentar Malsons no havia tornat a saber de tu... per això i perquè he estat molt enredada amb la feina, no havia passat per la teva pàgina; avui que ho faig, després de rebre el teu simpàtic comentari, trobo que has publicat 4 nous relats en aquest mes: enhorabona, bonica, estàs en plena ratxa creativa!

    Començo pel primer dels enviats, on aquelles quimeres em criden... i ja aniré pujant, que alguna cosa que he llegit en els més recents em resulta molt atraient!

    Aquest deliciós relat es llegeix com s'entoma un raig d'aigua quan es té set: sense poder parar!

    Crec que gran part del seu encant resideix en el fet de què qualsevol amb una mica de memòria és capaç de posar-se en el lloc de qui expressa el sentiment d'enyor, de pèrdua, de buit interior i de dolor inconsolable, amb mots encertats com els teus, enfilats amb bon ritme.

    Jo si que trobava a faltar els besets... he empomat els darrers que m'has enviat i aquesta nit els portaré posats.; ara t'envio una abraçada suau que serveix de collaret, per si te la vols emprovar,
    Unaquimera

  • Sempre trobem a faltar...[Ofensiu]
    onatge | 06-06-2009 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu escrit. És daquells que s'han d'imprimir i guardar a la porta de la nevera potser perquè es conservi... No hi sobra ni falta res, potser només el que es "trobe a faltar...".
    El tornaré a llegir cada dues línies és una imatge que profundament entenc.

    Salut.
    onatge

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ari Garrido

Ari Garrido

40 Relats

146 Comentaris

35933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Nàixer? Crec que vaig nàixer quan vaig descobrir la lectura i crec que la primera vegada que vaig respirar va ser quan vaig escriure algun text literari.

No importa allò que diga el meu DNI, no importa on vaig nàixer, com tampoc importa la meua vida personal.

Sóc una persona que escriu per plaer, no em considere escriptora perquè encara em queda molt camí per recórrer; per aquest motiu si em pregunten: jo sols escric.

Sempre he volgut ser escriptora, des que vaig agafar un llapis i vaig composar un text literari coherent per primera vegada. Em va agradar aquella sensació... era poder?joia?alliberament? Eren paraules que sagnaven dins meu feia molt de temps i les treia fora, eren sentiments, passió... eren moltes coses... Aleshores vaig pensar: jo vull totes aquestes coses, les vull a la meua vida.

No cal dir que no he deixat d'escriure fins ara i espere continuar igual. Alguns escrits són poemes, d'altres pensaments, hi ha que són contes, alguns relats... m'agrada innovar i provar noves tècniques d'escriptura, nous ritmes, nous horitzons... sempre he sigut curiosa en eixe aspecte. No coneixia aquest meravellós espai, on a més de llegir pots compartir part de la teua vida... perquè per a mi, cada segon i cada emoció que he vessat escrivint formen textos. I això són trossets de vida, de la meua vida.

Espere que els gaudiu tant com jo fent-los. Les crítiques constructives són molt benvingudes. Com més ulls, més perspectives, totes són vàlides.

Correu:
maria.chovares@gmail.com

Blog:

http://prismesdevidre.blogspot.com.es/
http://paraulesxparaules.blogspot.com

Besets grans! ;)