Et miro

Un ambient agradable, una intimitat del moment compartida, el trasllat subtil a un instant... Graàcies.

I darrera, amagat, el desengany...

Em torna a agradar aquesta prosa familiar...

el pensament que relates d'aquesta protagonista que es sent lliure per a poder escollir i que és coneixedora de les armes que podria utilitzar. Unes bones reflexions acompanyades d'una mirada directe i sense embuts.
Una abraçada

Com que tothom t'ha fet molt bons i profunds comentaris i com que poca cosa tindria per afegir-hi de més, em centraré en una banalitat. En una única frase. I no pel contingut, sinó per l'estructura.

Em refereixo a la frase clau:

"M'he quedat però, amb un dubte, tots els homes mireu els culs de les dones, fins i tot els intel·ligents?"

Saber quin és el dubte permet un parèntesi (encara que sigui breu) d'intriga. A més, elabores una premissa partint de certa solemnitat... per acabar dient, sense embuts ni eufemismes, que sempre acabem mirant el cul de les dones. Si haguessis canviat l'ordre de la frase, potser haguessis ressaltat més la vessant irònica o sarcàstica de la pregunta:

"M'he quedat, però, amb un dubte (i encara pots reblar-ho, afegint-hi adjectius de l'estil "profund", "existencial", etc.). Tots els homes, fins i tot els intel·ligents, mireu el cul de les dones (en singular el cul perquè ja posem el plural a "les dones")".

D'aquesta manera, planteges el dubte (i el "desconcert" del lector/a) al final de la frase.

Sí, ja ho sé. Una ximpleria. ho reconec. Però la sàtira requereix un detallisme quasi rococó i... no tenia res més per a fer-te cap observació, jeje!

Una abraçada, i gràcies per tooots els teus comentaris!

Vicenç

No sé què haig de pensar de tu. Fas faltes d'ortografia ( Jo també, per desgràcia). Però en aquest relat les faltes no importen. Allò que parlàvem del fons i de la forma. T'estàs tornant àcida (com jo, també) o està sortint la punky que ets en realitat?

M'agrades.

M'has mirat.

M'has mirat mentre estudiava,
i consultava uns llibres a la biblioteca
Potser furtivament, però també amb atreviment:
insistent, no has apartat la mirada.

No sol mirar-me ningú , almenys així, a mi, mai.
Estava classificant una nova planta,
tenia varis llibres oberts,
he resumit les dades i tu encara em fitaves
amb certa insistència descarada.

Continua.... a

Avet_blau
( una vissió complementaria de et miro)

Dues coses sobre el text: la descripció de l'escena és neta i funcional: és molt fàcil imaginar el "tràveling" que seguiries si la vulguessis filmar. Potser estaria bé afegir-hi dades, detalls, que la farien més creïble i més propera: Paul Auster parla de com afegir detalls de la vida, que fan el relat més verossímil. Tu parles d'un refresc, i podries dir-ne per exemple la marca, citar com vesteix l'home (el tipus de roba...) En aquest sentit, la referència al títol del llibre, molt bé. De tota manera, he de dir que "Els miserables" m'ha desconcertat una mica, perquè remet a un univers lluny de la sensualitat de l'escena, però està bé, també, que descoloquis el lector.
La segona observació és per dir que celebro molt que es tracti aquesta mena de situacions des de la perspectiva femenina, que sens dubte hi afegeix un valor. Hem llegit milers de vegades la situació vista pels ulls d'un home, i és un senyal de progrés que per fi la podem entendre des del món femení. Un exercici divertit seria buscar el paral·lel masculí i fer una comparació, a veure si sabem trobar les set diferències. Provaré de fer-ho als meus alumnes.
Tornant al Paul Auster, m'hi has fet pensar, però cal dir també que justament ara l'estic llegint i és fàcil, per tant, que hi trobi lligams.

ens escapem totalment dels rols sexuals
per sort també l'amor ens despulla totalment

estàs trobant el camí

i me l'estàs fent trobar

La llibertat de fer el que vulguis és el que desprens amb l'observació tan acurada d'aquell que et va lligar (o va lligar la protagonista del teu relat), lliurement, se suposa... tot i aquesta subtil fiblada d'"enyorança o de nostàlgia d'un futur no esdevingut" (expressió que m'ha encantat).

Felicitats per sentir-te tan lliure, i per això, tan valenta.

M'agrada el teu punt de vista marcadament femení que reflecteix la sutil i, a vegades, sibil.lina psicologia de les dones. La protagonista té tot un arsenal d'armes de seducció i el poder de fer-les servir quan vol, quan li plau, i amb l'estratègia més oportuna.
La seva superioritat és aclaparadora davant d'un protagonista que exemplifica el comportament masculí, més simple i limitadet, que va directe al gra i que es desviu per un bon cul i un parell de pits.

Molt ben escrit. Ets una bona mestra!

podem els homes viure en una situacio semblant,, en un nivell per sobre del esclavatge, del desig animal humà ?

Penso que si.

cal sublimar desitjos i passions,
i repartir-ho en mil bocins.

homes i dones per mes autocontrol que tinguem o volguem tenir, som animals.

el sexe, com les drogues o internet poden esclavitzar fins extrems patologics,
pero tambe podem controlar-los,
si diversifiquem les il.lusions,
si apreciem tantes petites coses
del dia a dia, i donen corda a l' imaginació,
cal molt autocontrol !

els homes som animals mes primaris
pero tambe podem reflexionar, i tenir sentiments profunds, pero ens costa mes expresar-los.

jo en principi valoro la mirada
de les persones , es en els ulls on hi ha
la vida, el caliu , la tendresa,
i aquesta mirada no canvia al llarg dels anys, nomes al final de la vida, quan el cos i la ment es deterioren la mirada decau, llanguideix.

despres de mirar els ulls i la cara,
l' animal interior, explora el cos,
crec que tambe els inteligents!,
involuntariament ... quin remei:
som animals...racionals.

Avet_blau

tant maca.
No sóc home i no puc contestar la última pregunta, però pel que sento en les converses a la feina, diria que sí.
Una abraçada

No m'agraden els bous, però m'ha sortit un Olé! sense remei, en acabar-lo de llegir.
Gitanne... és boníssim!!!!

Hola gypsy, m'agrada el teu relat. M'ha fet gràcia el final del teu relat allò dels homes intel·ligent què miren... Ja he començat per dir que no sóc intel·ligent. Jo començo a mirar pels peus... i vaig apujant la mirada fins arribar als ulls, a la mirada. També m'aturo en algun replà... Et felicito que t'hagis pogut alliberar de l'esclavatge masculí. Malgrat això n'hi ha de moltes classes d'esclavatge. Un realt molt bo.

onatge.