encara em fa emocionar. m'agrada rellegir-lo i entendre'l de nou, més profundament.

Hola!
he trobat el teu relat per casualitat i m'ha encuriosit molt. He llegit els teus 3 relats i els he trobat molt originals. L'estructura, les idees, el plantejament... tot s'allunya molt dels relats i llibres que m'he llegit, i trobo que això té molt mèrit! També m'ha agradat el toc de fantasia que tenen, en un món que sembla tan "quotidià".
Però el que m'ha cridat més l'atenció és que ets els primer autor que em trobo que només té 3 relats publicats, però pel que has comentat en l'explicació d'aquest relat, n'has escrit més que no tens publicats. Et semblarà una tonteria, però he pensat que et devies assemblar una mica a mi. (tot i que l'estil de relats que tenim és diferent, això sí).
Només volia dir això, espero que no t'hagi molestat el comentari. ;-)

fins aviat!

el teu relat m'ha enganxat, m'ha absorbit, he entrat al joc de la protagonista, tenia ganes que conegués la seva ànima bessona... i el teu final m'ha deixat la sensació que caic per un precipici. Perquè? Perquè ho fa? tan sols era una possibilitat... però no ha permès que arribés a fer-se realitat...

per tot això que m'has transmès, crec que és molt bo.

ostres, ostres, no pot ser! m'has pillat! doncs sí, ho tenia ben amagat pq em fa molta vergonya que algú que em coneix de debò també conegui el que he escrit... és com si ensenyessis masses coses de tu mateix! a més, els relats que he penjat... a mi no m'acaben d'agradar del tot. Ets un pilota! ;-) dels únics relats dels que em sento orgullosa són el de la llegenda (sí, me'l vaig inventar jo) i el que m'has comentat.

en fi, ja t'ho explicaré tot plegat un dia que ens veiem, xo cara a cara, q és més autèntic ;-) (xo m'has de permetre posar-me vermella, eh? ;-) )

apa siau!

L'he trobat ple de fantaria i meravelles amagades... m'ha agradat molt la situació que has inventat, però sobretot com l'has explicada. Visca les metàfores! ;-)

ostres, la veritat és que reflecteixes molt bé les sensacions en aquest relat... al principi, la serenitat i la felicitat, l'energia quan un se sent feliç perquè fa just el que voldria fer. I després...l'angoixa. M'has fet sentir com tu, dins el teu somni! I sense escapatòria...
i quan sembla que arriba el final...ens guardes un cop amagat, i trobo que fa el relat molt coherent!

hola!

m'he llegit el teu relat perquè el seu títol m'ha cridat molt l'atenció... i el comentari que n'has fet, també: jo també agafo el tren (però cada dia), i tinc una hora per fer cabòries i mirar per la finestra.
Hi ha dies que també em ve de gust escriure el que sento... i creu-me si dic que, encara que ens separin uns quants anys i tota una vida, per un moment m'he sentit igual que tu.

Espero que segueixis escrivint!

ostres, quin relat més bo! m'ha agradat molt com has trencat l'atmosfera del relat per una cosa tan...barroera, si em permets la paraula. és un relat molt intens, però el final el fa molt millor encara! haig de confessar que he rigut i tot.

i a mi que no m'agrada la poesia...però llegint el títol no me n'he pogut estar. Trobo que la poesia amaga moltes capes de missatges diferents, i molta estètica. Hi hauré de pensar molt per treure'n tots els significats d'aquest poema, però pel que fa a l'estètica t'haig de dir que les metàfores que fas servir són molt boniques. Sembla que persegueixin un encant. =)

M'ha agradat molt el teu relat, crec que has fet servir just les paraules necessàries, no t'has enrollat massa ni massa poc. I la reflexió és molt bona, m'has fet sentir molt propera a tu, potser molt semblant...

ostres, m'ha agradat molt aquest relat, m'ha arrencat més d'un somriure. Les metàfores són molt divertides, i la forma amb què ho expliques trobo que aconsegueix tant l'empatia del lector com la comicitat de la situació. És una crítica corrosiva, o només pretenia ser crítica còmica? no et sabria dir...

M'ha agradat molt el teu relat. Està escrit d'una manera molt intimista, et fa sentir de seguida dins la pell del personatge. M'agrada molt la sensibilitat amb què està escrit i la sorpresa del final de fer que fos una defensa davant d'un jutjat. També estan molt bé les qüestions filosòfiques (o potser morals) que planteges. Molt bo, també, el detall dels petons amb adjectius! És que...no sé què dir-te de dolent, no hi he trobat res! Anims i segueix així ;-)

ostres, m`ha agradat molt, el teu relat! n`he buscat un que no fos poesia i aquest m`ha cridat l`atenció. Trobo que està molt ben escrit. Al principi costa d`entendre la intenció del protagonista (almenys per mi) i arribes a pensar si no se li està insinuant a la noia...però el final li dóna un toc d`humor (i potser fins i tot d`innocència) al relat. M`ha agradat molt!

Hola! sóc l'autora del relat. moltes gràcies pels vostres comentaris. M'han fet molta gràcia, també. La veritat és que no era la meva intenció fer-ho tan enrevessat (sí q existeix la paraula!). Només volia que tingués un ritme molt ràpid, però com que tinc tendència a fer frases molt i molt llargues (i també a afegir molts parèntesis, és veritat) no m'estranya que s'hagi fet tan complicat.
de fet, és un relat escrit a mà que més tard vaig passar a l'ordinador, però en tinc la segona part que encara no he passat (em fa una mandra...).
bé, intentaré fer-los més clars a partir d'ara. Moltes gràcies per haver-lo llegit, eh?
apa, ens llegim per aquí!

p.d:el personatge és completament inventat, però m'agrada que hagi resultat tan versemblant!