Cercador
ESPERANT L'HORA EXACTA
Un relat de: Alromat- Compartir:
ESPERANT L'HORA EXACTA
Havia arribat el dia que portava més de vint anys esperant. El 10 de Maig de 2012. Al principi no hi va fer gens de cas, però a mida que anaven passant els anys i s'acostava la data cada cop hi anava pensant més i més, fins al punt que avui estava espantat. Tenia por.
L'any 1980, quan ell tenia 18 anys, va anar amb uns amics a una fira de magia i ciències ocultes. Alla hi havia una dona que llegia el futur. Tots els seus amics van anar passant un per un perque la dona els hi tirés les cartes. Ho van fer amb ganes de passar-s'ho bé i riure una estona. Quan va arribar el seu torn, la dona li va tirar les cartes i li va preguntar si volia saber el que hi veia o no. Ell va dir que sí, per això era allà. La dona molt seriosament li va dir que estava veient la data i l'hora exactes de la seva mort: el 10 de Maig de 2012 a les 23:59 hores.
En aquell moment va sortir rient d'allà però avui no reia gens ni mica.
Eren les vuit del matí. Ja havien passat vuit hores del dia 10 de Maig. Avui no aniria a treballar. Li havia dit a la seva dona que es trobava malament i ella va dur la seva filla a l'escola.
Va passar el matí mirant la tele i navegant per internet. No volia sortir al carrer. Volia evitar qualsevol possibilitat de tenir un accident. Passaria el dia a casa sense fer res i demà ja podria oblidar-se de tot aquest tema. Podria tornar a la seva vida normal i gairebé seria com si comences una nova vida sense tenir cap data límit. Podria viure sense obsessionar-se amb una data final.
Al migdia la seva dona va tornar de treballar i van dinar junts. Ell li va explicar que continuava tenint mal de cap i una mica de febre i que segur que l'endemà ja es trobaria bé.
A la tarda, després de dinar va mirar una estona la tele i quan la seva dona va sortir a recollir la seva filla a l'escola va agafar el telèfon per fer unes quantes trucades. Va trucar als seus pares, al seu germà i al seu millor amic per parlar una estona amb ells. Volia saber que estaven bé i era com una mena de comiat però sense acomiadar-se clarament. Després de parlar amb tots ells va pensar que esperava que cap d'ells hagués notat res estrany com quan algú truca sense cap motiu aparent, una cosa que sempre pot fer sospitar que alguna cosa no va gaire bé.
Ja eren les sis de la tarda. Per tant només quedaven 8 hores perque arribés l'hora exacta.
Al vespre va ajudar la seva filla a fer els deures de l'escola i quan van acabar va agafar el llibre que tenia a mig llegir. Volia acabar-lo aquella nit per si l'endemà no tenia opció de fer-ho.
Van sopar tots tres plegats i cap a les nou va ficar la seva filla al llit. La va arropar i li va donar un petó de bona nit. O potser era més que un petó de bona nit. Va tancar la llum de l'habitació i va mirar-la desde la porta abans de sortir mentre li queia una llàgrima per la cara.
Es va asseure al sofà i va llegir les últimes pàgines del llibre. Cap a les onze de la nit la seva dona se'n va anar a dormir. Ell li va fer un petó i li va dir que encara no tenia son i preferia quedar-se una estona més veient la tele.
Quedava una hora perque acabés el dia. Seria l'hora més llarga de la seva vida.
Tenia la tele encesa peró no veia ni sentia res, només pensava. Va fer un repàs a la seva vida, i sobretot a les seves grans alegries. La seva dona i la seva filla.
Quan quedaven deu minuts per les dotze va apagar la tele i la llum i es va quedar assegut a les fosques. Tenia por, molta por.....
De sobte es va començar a sentir marejat i a notar que una suor freda per tot el cos. Una punxada molt forta al costat esquerre del pit el va fer doblegar-se de dolor mentre queia de genolls a terra.
Li va venir una imatge al cap: la d'aquella dona que més de vint anys enrere havia pronosticat la seva mort pel 10 de Maig de 2012.
Aquell va ser l'últim pensament que va tenir just abans de caure mort a terra mentre el rellotge del menjador tocava les dotze en punt de la nit.
Havia arribat el dia que portava més de vint anys esperant. El 10 de Maig de 2012. Al principi no hi va fer gens de cas, però a mida que anaven passant els anys i s'acostava la data cada cop hi anava pensant més i més, fins al punt que avui estava espantat. Tenia por.
L'any 1980, quan ell tenia 18 anys, va anar amb uns amics a una fira de magia i ciències ocultes. Alla hi havia una dona que llegia el futur. Tots els seus amics van anar passant un per un perque la dona els hi tirés les cartes. Ho van fer amb ganes de passar-s'ho bé i riure una estona. Quan va arribar el seu torn, la dona li va tirar les cartes i li va preguntar si volia saber el que hi veia o no. Ell va dir que sí, per això era allà. La dona molt seriosament li va dir que estava veient la data i l'hora exactes de la seva mort: el 10 de Maig de 2012 a les 23:59 hores.
En aquell moment va sortir rient d'allà però avui no reia gens ni mica.
Eren les vuit del matí. Ja havien passat vuit hores del dia 10 de Maig. Avui no aniria a treballar. Li havia dit a la seva dona que es trobava malament i ella va dur la seva filla a l'escola.
Va passar el matí mirant la tele i navegant per internet. No volia sortir al carrer. Volia evitar qualsevol possibilitat de tenir un accident. Passaria el dia a casa sense fer res i demà ja podria oblidar-se de tot aquest tema. Podria tornar a la seva vida normal i gairebé seria com si comences una nova vida sense tenir cap data límit. Podria viure sense obsessionar-se amb una data final.
Al migdia la seva dona va tornar de treballar i van dinar junts. Ell li va explicar que continuava tenint mal de cap i una mica de febre i que segur que l'endemà ja es trobaria bé.
A la tarda, després de dinar va mirar una estona la tele i quan la seva dona va sortir a recollir la seva filla a l'escola va agafar el telèfon per fer unes quantes trucades. Va trucar als seus pares, al seu germà i al seu millor amic per parlar una estona amb ells. Volia saber que estaven bé i era com una mena de comiat però sense acomiadar-se clarament. Després de parlar amb tots ells va pensar que esperava que cap d'ells hagués notat res estrany com quan algú truca sense cap motiu aparent, una cosa que sempre pot fer sospitar que alguna cosa no va gaire bé.
Ja eren les sis de la tarda. Per tant només quedaven 8 hores perque arribés l'hora exacta.
Al vespre va ajudar la seva filla a fer els deures de l'escola i quan van acabar va agafar el llibre que tenia a mig llegir. Volia acabar-lo aquella nit per si l'endemà no tenia opció de fer-ho.
Van sopar tots tres plegats i cap a les nou va ficar la seva filla al llit. La va arropar i li va donar un petó de bona nit. O potser era més que un petó de bona nit. Va tancar la llum de l'habitació i va mirar-la desde la porta abans de sortir mentre li queia una llàgrima per la cara.
Es va asseure al sofà i va llegir les últimes pàgines del llibre. Cap a les onze de la nit la seva dona se'n va anar a dormir. Ell li va fer un petó i li va dir que encara no tenia son i preferia quedar-se una estona més veient la tele.
Quedava una hora perque acabés el dia. Seria l'hora més llarga de la seva vida.
Tenia la tele encesa peró no veia ni sentia res, només pensava. Va fer un repàs a la seva vida, i sobretot a les seves grans alegries. La seva dona i la seva filla.
Quan quedaven deu minuts per les dotze va apagar la tele i la llum i es va quedar assegut a les fosques. Tenia por, molta por.....
De sobte es va començar a sentir marejat i a notar que una suor freda per tot el cos. Una punxada molt forta al costat esquerre del pit el va fer doblegar-se de dolor mentre queia de genolls a terra.
Li va venir una imatge al cap: la d'aquella dona que més de vint anys enrere havia pronosticat la seva mort pel 10 de Maig de 2012.
Aquell va ser l'últim pensament que va tenir just abans de caure mort a terra mentre el rellotge del menjador tocava les dotze en punt de la nit.