Escultor

Em sent com de fang. Estirada, encara nua, encenc un cigar i a poc a poc vaig respirant fum. Aleshores, sense dir res, comença a recórrer totes i cadascuna de les parts del meu cos. Des dels dits dels peus fins a les puntes dels cabells. I ho fa, un cop i un altre, amunt i avall. Es fa seus tots els plecs i racons amagats de la meva anatomia, se n'apodera, i jo, relaxada després de l'estona de sexe que hem compartit, el deix fer.

Encara no ha pronunciat cap paraula, però parlen les puntes dels seus dits. Un petit estremiment em sacseja. Sé que està fent, però ara ja no el puc aturar... m'està emmotllant. Em dóna la forma que ell vol, m'esculpeix al seu gust... i ja és massa tard per queixar-me. Finalment, la son arriba, mentre not encara el tacte d'aquelles mans suaus però fermes a les meves costelles.

Passades unes hores, quan em desperti, ell encara adormit, m'aixecaré i m'acostaré al mirall. I no em reconeixeré. Les faccions seran completament diferents, semblarà que una desconeguda m'observa des de l'altra banda. Aleshores sabré que el canvi és definitiu, etern, irreversible. Aleshores seré seva.