Enyorances de petit i adolescent

Un relat de: Marc Freixas

LES ENYORANCES DE PETIT

Enyorant el meu poble,
quan de petit sortia al carrer, i jugava amb els meus amics,
i no teniem por de res ni de ningú.

Al pati del mossèn a les sis de la tarda,
organitzant el nostre partit de futbol,
i triant els jugadors per cada equip :

el Marc Romeu,
el Vicenç,
el Jordi Mir,
el "susu",
el Ramón Prades;
i també el Pere Forns,
i el Guillem,
i encara més jugadors i amics,...

Aquestes són les meves enyorances de petit.

LES ENYORANCES D'ADOLESCENT

I després cap al vespre-nit d'adolescent,
quan per passar-ho bé ens fotiem un porret,
i agafàvem les motos per anar a Torrelavit,
i a Sant Sadurní d'Anoia,
i encara tornàvem cap a casa sempre tard,
i els pares m'esbroncaven amb raó,
i encara no en tenia prou,...

L'endemà me'n anava a casa de l'Oriol Lluch a passar la tarda,
o a casa del meu cosí el Pau,
i també a casa del Ramón,

( els meus millors tres amics d'adolescent al poble )

i sempre per poder fer alguna festeta,
arreglar les motos per posar un tub d'escapament més potent, al taller del meu pare,
o simplement per escampar la boira, sense necessitat d'explicar res a ningú.

Aquestes són les meves enyorances d'adolescent.

Comentaris

  • Diferents noms , diferents llocs, la mateixa història.[Ofensiu]
    Lluís Soler i Blanch | 01-09-2004 | Valoració: 9

    Es sorprenent que a vegades les experiències pròpies son un reflexe de les vivències de més
    gent com tu, o com jo mateix.-
    Enacra que ens portem 8 anyets ( que a aquestes altures ja son bastants) comprobo
    que Malleu tampoc està tan lluny del teu poble...
    Salut company i

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

759756 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.