Enverinada

Un relat de: Fada del bosc

Furtivament he entrat en els viaranys de l'escriptura,
amb un pas constant, però feixuc avanço,
trescant per els corriols de la inspiració.

M'embardisso buscant dreceres,
camins ara ja oblidats,
em perdo en mig de les paraules,
aprenc a deixar-me guiar per la brúixola del meu cor.
Amarada de llàgrimes trobo unes petjades a seguir,
frases construïdes amb el cant dels ocells,
versos arrencats d'un prat ple de flors,
històries en forma de papallones delicades i volàtils.
Vull aturar-me però, ara ja no puc.

Com el verí de l‘escorpí,
l'escriptura s'ha introduït en les meves venes.
Sotmesa a la seva voluntat, sóc una titella,
que escriu per sentir-se viva.

Comentaris

  • Així és![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 15-07-2010 | Valoració: 10

    Escrivim per sentir-nos vius. M'ha agradat com has expressat tot allò que ens remou les entranyes i ho has fet perfectament amb l'eina que ens enverina: les paraules.
    Et felicito, fada!
    Una abraçada.

    Mercè

  • i like it[Ofensiu]
    petit marrec | 10-07-2010

    m'he sentit atret per les teves paraules; m'he sentit definit per els teus mots; m'he sentit part d'aquest text; gràcies.

    Petit Marrec

  • i like it[Ofensiu]
    petit marrec | 10-07-2010

    m'he sentit atret per les teves paraules; m'he sentit definit per els teus mots; m'he sentit part d'aquest text; gràcies.

    Petit Marrec

  • Un escorpí pot ser innocent[Ofensiu]
    Pols glaçada | 07-07-2010

    ( uepa! s'ha colat! )
    Doncs el que et deia, els anys d'escriure i escriure, de llegir i llegir, de prendre l'aire, de viure experiències positives, això és el que em dóna els fruits que cada vegada són més bons, almenys per a mi, i com totes i tots les/els que som aquí tinc el privilegi de compartir-ho. És clar que sóc conscient que les coses que escric s'acostumen a mirar d'una manera subjectiva, només en algun punt objectiva, i que cadascú té la seva escala de valors en el món de relatar i hi ha gran varietat d'opinions, a vegades més neutres, a vegades més negatives, a vegades més positives.
    Però tornant al tema, avui en dia i amb la crisi tenim l'oportunitat de crear el nostre racó senzill i humil, però amb la cara al vent fresc i l'anima forta.

    M'ha entusiasmat això de l'escorpí. Per què tanta gent maleeix coses que són fonts de vida, és que no es pot mesclar, la vida? Entenc que ens haguem de sentir segurs, jo ho faig, però no tot el que sembla bo és bo i el mateix passa amb el que és dolent: no tot el que sembla dolent és dolent. En fi, no sé a què et refereixes però per a mi és una metàfora brillant, per què ens ha d'aturar una frontera? És que la història no ens ha proveït d'armes per desfer-nos-en?

    En tot cas, tu ets tu i jo potser no sóc qui per fer una metàfora-consell, doncs és una poesia teva sore el que estic escrivint.

    Però força i endavant! I si alguna cosa molesta, es pot acceptar o es pot ignorar, fins i tot desfer-se'n!

    Salutacions, Fada!


    Sergi

  • No ho sé, però a veure...[Ofensiu]
    Pols glaçada | 07-07-2010

    Jo crec que l'entusiasme per l'escriptura és una lluita, però que ha de ser agradable. Si lluites contra tu mateixa per descobrir-te, la veritat, no ho sé, però jo porto anys intentant-ho i fa temps

  • Jo també estic envierinada....[Ofensiu]

    Jo com tu i els meus trossets seguim enverinats per aquestes paraules dolces que se'n diuen poemes.

  • Mots i màgia?[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 13-05-2010 | Valoració: 10

    De fet jo crec que es pot mesclar vida i escriptura i escriptura i vida. Una biografia la pot proporcionar el cos, l'ànima, la ment... però biografia com a vida potser sona massa desagradable. I si simplement ens quedem amb la paraula que és, que la representa... vida. Ella et representa a tu, tu la representes a ella, teatres psicològics, llàgrimes que volen sortir però ens sentim malmesos i sense sentiments... són idees que em passen pel cap, de fet amb això dels teatres i les llàgrimes m'hi he trobat tot sovint. I ho trobo en llibres, però en aquesta poesia no.
    Tu has escrit en la teva poesia el que és la vida, i no hi ha major triomf que aquest. El que has escrit denota un sentiment més enllà del que s'entén generalment per humà. Potser és per això, que ets una fada?


    Sergi

  • PRIMER CONTACTE[Ofensiu]
    joandemataro | 28-04-2010 | Valoració: 10

    molt bonic poema fada, et felicito perquè aconsegueixes transmetre allò que sentim, crec, la majoria de persones que ens veiem amb la necessitat d'escriure...i no podem parar!!!
    gràcies també per la teva valoració del meu poema
    estem en contacte, finsa aviat
    salutacions
    joan

  • PRIMER CONTACTE[Ofensiu]
    joandemataro | 28-04-2010 | Valoració: 10

    molt bonic poema fada, et felicito perquè aconsegueixes transmetre allò que sentim, crec, la majoria de persones que ens veiem amb la necessitat d'escriure...i no podem parar!!!
    gràcies també per la teva valoració del meu poema
    estem en contacte, finsa aviat
    salutacions
    joan

  • PRIMER CONTACTE[Ofensiu]
    joandemataro | 28-04-2010 | Valoració: 10

    molt bonic poema fada, et felicito perquè aconsegueixes transmetre allò que sentim, crec, la majoria de persones que ens veiem amb la necessitat d'escriure...i no podem parar!!!
    gràcies també per la teva valoració del meu poema
    estem en contacte, finsa aviat
    salutacions
    joan

  • Bon verí![Ofensiu]
    Unaquimera | 27-04-2010 | Valoració: 10

    Benvingut sigui aquest verí, doncs, que et fa escriure versos tan apassionats!

    En certa manera. tant la poesia s'assembla molt a la vida, no creus?
    En una i en l'altra, almenys, ens movem "buscant dreceres, camins ara ja oblidats" però que segurament altres han recorregut abans que nosaltres: no ens serveixen, però, les experiències alienes, hem de tenir les nostres, les pròpies, oi?

    Vivint i escrivint ens perdem "en mig de les paraules" i aprenem a deixar-nos "guiar per la brúixola del cor"... i malament, si no ho fem, no et sembla?

    I vivint i escrivint, aprenem... o hauríem de fer-ho...

    Molt ben expressada la raó de l'escriptura en el darrer vers, bonica!

    T'envio una abraçada sanament "enverinada" d'afecte
    Unaquimera

  • T'he de seguir[Ofensiu]
    Tolo1 | 23-04-2010

    Em sembla que els viaranys que ens han atrapat son els mateixos i m'agrada com els transites amb les teves lletres ferides. Estic molt agraït pel comentari que em vas fer i esper poder gaudir del teu recolçament en aquest cami que tot just comencem.
    Tolo1

  • Emotiu[Ofensiu]
    príncep del país del vent | 20-04-2010 | Valoració: 9

    Has sabut expressar bé el que et fa sentir l'escriptura, és un poema bonic, però cal que vigilis l'ús de les comes, no estan ben aplicades.

  • Verí contundent[Ofensiu]
    Wenceslau | 19-04-2010

    L'he afegit als preferits.
    No és massa breu, però és molt contundent com a tu t'agrada.
    El que he enviat avui també, no se quan ho publiquen.
    Gràcies pel comentari que anime a continuar.
    Continuo publicant animat, al menys ho intento

  • Jo també estic enverinada[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 17-04-2010 | Valoració: 10

    Em sembla que a RC trobaràs molta gent amb aquesta mena de verí introduït molt endins. Jo, com tu, tampoc no em puc aturar. Hem d'escriure o ens morim, oi?
    Gràcies per un altre escrit molt bell.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Ja ho pots ben dir[Ofensiu]
    GeorgeSmith | 16-04-2010



    Ja ho pots ben dir, l'escriptura és un veri, o encara més, una droga dura de la que no podem prescindir.
    M'ha agradat.

    Per cert titella en català em sembla que és masculi. Ara, no sé si, tenint en compte el context, es pot considerar una llicència poètica utilitzar-lo en femení.

    Ja m'han publicat dos relats i ningú m'ha fet ni el més mínim comentari.

    G.

  • Magnifica poesia...[Ofensiu]
    Naiade | 15-04-2010 | Valoració: 10

    ... que em fa sentir propera a tu, ja que comparteixo cada mot, cada detall.
    M'identifico amb les teves belles descripcions i em deixo transportar per les meves dreceres, els meus camins, cercant el meu nord. Escoltant el cant dels ocells, olorant les flors i gaudint dels tons i elegància del vol de papallona.
    Jo també estic enverinada del mateix que tu i sotmesa al meu jo interior que impulsa els meus passos.
    Enhorabona per una poesia tant fascinat i ben transmesa.

    Una forta abraçada plena de complicitat

  • Una titella autònoma[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-04-2010 | Valoració: 10

    Escrius i jo no et llegeixo com una titella. Llegeixo una persona que escriu i expressa el que sent.
    Visca !
    M'agrada aquesta frase del teu Relat:
    "Amarada de llàgrimes trobo unes petjades a seguir,
    frases construïdes amb el cant dels ocells,"
    De tot cor, t'animo a trepitjar les petjades que trobis.

Valoració mitja: 9.9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fada del bosc

Fada del bosc

32 Relats

289 Comentaris

38969 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Visc dins un bosc,
un bosc d'emocions;
un bosc castigat per
les glaçades al hivern
i la sequera a l'estiu.
Un bosc on,
a la primavera
canten els ocells,
i a la tardor
cauen les fulles.
De fet...
només sóc una fada,
una fada que...
s'emociona amb les paraules.

lafadadelbosc@gmail.com