El misteri de la Fageda

m'agrada molt la fantasia. Saps que m'ha impulsat a llegir aquest relat? Doncs, el títol, el fet que la Fageda estigués en majúscula. Jo visc aprop de la Fageda d'en Jordà, la conèixes? És un lloc encisador, i precisament aquest poema me la recorda moltíssim!
Fins aviat!

combinació de mistisme i passió

... i, mira: Ara mateix vaig a penjar un conte que vaig escriure fa molt de temps i que mai no ha vist la llum. S´anomena "EL BOSC" Ja està bé de fer tant de temps el gandul. Te´l dedico.
Una abraçada
Jaume

em sento enduta per la teva màgia..M'enamora el contrast que fas entre la realitat i la ficció...Els arbres, sense dir-nos res, no paren de parlar-nos...també nosaltres, com expresses mot bé, sentim com ens creixen rels i branques i escorça. Com els cicles de vida i mort ens penetren de saba renovada.
Felicitats...Una abraçada aromada del perfum que tu ens tramets, Fada...

m'encanta! tens molt de talent!

... que a voltes em sento irresistiblement atret per algun arbre. En frego l'escorça, l'abraço, em sento a prop seu...

MB, fada!

Continuo escalant la llista dels teus relats ( aviat obriré els de desembre, ja gairebé hi sóc! ), i arribo d’aquesta manera avui fins aquest poema misteriós, molt adequat al teu nick d’autora, i màgic.

Amb els ulls disposats a veure el que no sembla possible a la llum de la raó, la sensibilitat a flor de pell i tots els sentits esmolats, et deixes amarar per la força i l’encant de la natura.
Molt sovint, la gent roman aliena al seu poder, al seu encís... però tu escoltes els seus BATECS i saps dansar al compàs que aquets et marquen, fins a sentir-te’n part integrant.

Asseguda al teu costat, contemplo la dansa de les fades i em sotmeto al vostre encanteri,
Unaquimera

espero poder comentar més poemes i editar meus de nous... he estat uns dies en altres cabòries, espero tornar a agafar el ritme a RC aviat
abraçada mataronina
joande

gràcies per els vostres comentaris i gràcies per les vostres correccions.

Necessito les vostres crítiques per no cometre els metixos errors.

La Fada.

Un poema molt bo d'encanteris, màgia, fantasia. L'ambientació és molt reeixida -m'ha encantat- i la metamorfosi. I el final és d'allò més misteriós.
Em permets que et corregeixi una coseta? Res a veure amb el relat que és molt bo. A l'estrofa final dius "veig dansà les fades", ha de ser "veig dansar les fades". Ja sé que un cop publicat no es pot canviar, però per tal que ho sàpigues.
Una abraçada,
Shaudin

Unes nits màgiques i uns dies d'allò més normals.
Aliens a allò que realment voldríem fer.

Felicitats pel teu poema.

Cendra

màgic poema com li correspon a tota una fada com tu, m'ha agradat molt la part on barreges el cos i la natura, et felicito i t'agraeixo com sempre molt el teu contacte
una salutació afectuosa
joan

La Fageda he estat varies vegades i m'encanta. Com tu molt bé descrius hi ha màgia...
Ara a la tardor envoltada d'aquests colors especials i originals.
Molt bon relat que m'invita a tornar-hi.