Paraules ostatges

Un poema presiós que naix del teu cor, Fada del bosc.
Ha estat un plaer de lectura, per a mí, doncs escrius molt bé aquest poema ple de sentiments i versar estupend.
Un plaer de lectura...
Una abraçada...
Perla de vellut

Silencis que no es trenquen, on els sentiments floten enmig de la quietud.
És dels poemes que relament m'agraden moltíssim.
Després d'una llarga temporada fora t'agraeixo de tot cor el teu comentari, et seguiré llegint. Una abraçada!

pel teu comentari tan amable i sobre tot per saber que està per aquí , m'ha fet molta il.lusió el teu comentari de debò

espero poder llegir coses teves aviat
rep la meva abraçada d'agraïment
joan

Provocatiu, per mi, relat. No vull petits ni mitjans silencis. Desconnecta la comunicació.
M'agrada el teu final:
"empresonant belles paraules
expressions plenes d’amor.
Ostatges dels nostres sentiments."
Deixem lliures les belles paraules !!!

t'acabo de descobrir amb aquest poema, i parlant de paraules recloses m'has deixat "sense `paraules"
que cert tot el que dius, i quina forma més bonica de dir-ho!
et seguiré.

Parla, obre la boca i deixa anar la llengua. No li tinguis por, és tova i humida, no farà gaire mal. L'ànima t'ho agrairà, el teu interior, també. Ara, abans de dir res, conta a tres i després, parla, home! Una abraçada.

Aleix

Tots podem esdevenir ostatges de nosaltres mateixos, de la mateixa manera que les nostres paraules poden restar presoneres de la por, del dubte, de la rutina o la costum de callar-les.
Cal alliberar-les i alliberar-nos, deixar-les anar i deixar-nos anar cap a les oportunitats que ens esperen : ben dit, bonica!

Moltes gràcies per la teva felicitació, Fada!

També pel teu comentari : veig que has entès molt bé el missatge que intentava comunicar i això m’alegra. Com tu ben dius, sovint estem a la defensiva, i envoltats de silencis, malgrat vivim en mig de multituds...

T’envio lliurement una abraçada,
Unaquimera

Amb el cor angoixat mentre he llegit la teva poesia tan bonica i tristament veritable, una gran abraçada i amb el cor plorant.


Sergi

Amb el cor angoixat mentre he llegit la teva poesia tan bonica i tristament veritable, una gran abraçada i amb el cor plorant.


Sergi

Sé perfectament que el follet ensucrat sóc jo i què i com fer les coses a cada moment. No hi ha res més perillós que rendir-se.


Sergi

Hola bonica!!! Estic molt contenta de retrobar-te. Feia molt temps que no em passava per aquí.
Aquest poema té molt bones imatges –tu sempre tan imaginativa!– i ens empeny cap a una altra manera de veure les coses, aquestes coses que ens empresonen. Em permets una crítica (amb la millor intenció)? El vers 3, no seria millor que en comptes de “sota l’enreixat d’uns llavis” digués “darrere l’enreixat d’uns llavis”?
Una forta abraçada,
Shaudin

comentaris tan amables donen gran conhort, de debò.
abraçades
joan

Paraules amb sentiment. Paraules vives. Paraules plenes de naturalitat. Paraules lliures. Paraules compartides. Molt bon Relat.
M'agrada molt aquesta frase que escrius:
"s’abraonen en busca de llibertat."

Deixem sortir les paraules, les belles, les tristes, les alegres.. totes les que volen alliberar-se i volar i comunicar. Jo vaig empresonar-ne moltes i ara s'amunteguen als meus pensaments esperant una porta que s'obri.
Molt ben expressat Fada, amb paraules del tot alliberades del silenci.
petonassos
Marta

els instints i els sentiments, fer-los ostatges... és el que sovint fem i ens produeix grans remordiments... molt ben expressat fada

deixem lliures els nostres mots si surten del cor !!

una abraçada
joan