En mig de la pluja em sento eixuta

Aquests versos són melòdics, suaus i amb un toc de melangia. És la teua vida que camina per aqueixes dunes tan meravelloses...
Un plaer de lectura, Fada del bosc.
Una abraçada.
Perla de vellut

...hi ha més vida del que pesem. El dia és la victoria del color i la nit la victoria de la il·lusió. Sé que la rutina ens pot portar a no saber perquè estem aquí. Però hi ha un món ple de reptes que hem d'intentar assolir. Així la vida ens serà més profitosa i no tindrem aquesta sensació de perdre-la.
Gràcies per els teus comentaris.
Una abraçada.

Deixa que el silenci t'embolcalli, que les llàgrimes facin el seu camí, que la rutina és perdi en la nit i passarà que... el passat apareixerà com un miratge i sentiràs la dolça abraçada del teu Àngel.

Una suau i càlida abraçada, bonica.
Núria

me n'alegro tant de tornar a saber de tu... Estic content pel teu comentari, tan amable com sempre i vull aprofitar per desitjar-te un any nou ben màgic, com ha de ser per a una fada !

fins aviat

una abraçadeta delicada
joan

Quin Relat guapo i guapo.
Caminem i malgrat tot el camí segueix marcant el camí. Visca !!!

ets molt amable
joan

De tristesa i solitud, però amb uns mots que m’encanten
El trobo de una delicada senzillesa molt bonica

Salutacions

Josep

una molt profunda soledat, tan angoixant que colpeix... Dius al final que el passat torna... a tots ens passa és cert i sovint no ens fa cap bé,
jo intento cada vegada més viure el present, no vull ni futurs ni passats... però és difícil ho sé

una salutació ben gran, fada del bosc

joan