Em llevaré

Un relat de: joandemataro

Em llevaré
Encara que el parpelleig de l’albor
No arribi al meu balcó
Em llevaré

Encara que em manqui l’ànsia
I m’acovardeixi el fred
D’un futur que veig fosc i llunyà i tèrbol
Em llevaré
Encara que el mirall
Em doni l’esquena i renegui de mi

Em llevaré, per tu
Ni que sigui per donar-te un últim petó
Per mi, em llevaré
No sigui que el nou dia
No comenci amb una albada.

Em llevaré
Encara que em manqui l’ànsia
No sigui que avui
Llostregi més tard …

Comentaris

  • Encara que el mirall em doni l'esquena a[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 15-04-2013 | Valoració: 10

    Aquest poema ens anima a llevar-nos cada dia i a seguir vivint malgrat tots els entrebancs, les desil·lusions, el futur tèrbol i el decensís. Ni que el mirall se'ns giri d'esquena perquè ja no reflecteix el rostre de l'esperança.
    Però per un petó val la pena llevar-se i viure.

    És un dels poemes que has escrit que més m'han agradat.
    Una abraçada

  • Lliçó de vida[Ofensiu]
    Naiade | 11-04-2013 | Valoració: 10

    Superar les hores baixes, els entrebancs, les pors...Sempre hi ha quelcom pel que tirar endavant.
    Una forta abraçada

  • Comparteixo el teu sentiment[Ofensiu]
    elenam | 03-04-2013 | Valoració: 10


    Si!!! completament dacord que malgrat els entrebancs ens hem de llevar, encara que sigui per veure néixer un nou dia i per gaudir de tots els instants i tota la màgia que ens espera.
    Gràcies per escriure belles paraules que un cop més m'han fet reflexionar i mirar la vida amb uns altres ulls, gràcies també pels teus comentaris.
    Mil abraçades...

  • Sí, Joan![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 02-04-2013

    Cal llevar-se malgrat tot. Quan sembla que tot és fosc al nostre voltant cal cercar aquella llum , per petita que sigui , que ens fa seguir endavant.
    Molt bell poema, amic Joan i ànim!

  • Sí !!![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-03-2013 | Valoració: 10

    Un relat per "treure's el barret". Sensacional i Impactant.
    Per mi impactar és "donar a la diana del quotidià" i tu ho has fet magistralment.
    A mi no em costa llevar-me, però sí que noto el pes, a vegades, de la tovallola a la dutxa.

  • Ens llevarem[Ofensiu]
    Illadestany | 22-03-2013 | Valoració: 10

    Ens llevarem cada jorn fins al darrer, Joan, sobretot si, en les hores fosques, llegim les teves sempre belles paraules, que no només t'ajuden a tu, sinó a tots els que tenim el privilegi d'esguardar-les.
    Mira el cel: les orenetes han arribat i solquen el blau, fins i tot a ciutat.
    Mira la nit: aviat hi haurà lluna plena sobre el mar.
    Una càlida abraçada
    Tresa- Illadestany

  • Gabriel M. | 20-03-2013 | Valoració: 10

    Et llevaràs amb la força per lluitar el dia a dia. Tots ens llevem dia a dia per fruir i per lluitar, per assaborir i per rebre cops, en definitiva per viure i reviure.

    Una abraçada.

  • Cal llevar-se, per tu i pels altres...[Ofensiu]
    Atlantis | 20-03-2013

    L’anàfora de em llevaré dona molt ritme i molta força al poema. I està bé llevar-se per fer un petó a qui estimes, però sobretot llevar-te per un mateix, com molt bé diusno sigui que el nou dia no comenci amb una albada. Perquè si el sol no surt un dia sortirà un altre..Perquè més d’una vegada he pogut escriure un poema com aquest...Lleva’t i no deixis d’escriure.

    Gràcies per passar pels meus poemes i deixar la teva emprenta.

    Una abraçada

  • gràcies amic Joan![Ofensiu]
    magalo | 19-03-2013

    Si Joan,
    Ens hem de llevar, i quan el futur es vegi fosc, ens hem d'animar encara que, com tu dius, en algun moment llostregi més tard.

    Gràcies per les paraules que m'has dedicat.

    Una abraçada
    Marta

  • I ho seguiràs fent![Ofensiu]
    Annalls | 19-03-2013

    Me llevat i he decidit demanar-te un ajut, i mira que costa a vegades fer-ho, però no hi ha més camí que llevar-se i caminar...mes enllà dels arbres caiguts...mes enllà.de la boira ...


    Sisplau guapíssims i guapíssimes , signareu aquesta petició? Es important per moltíssimes persones!!
    I si a sobre compartiu per formar cadena , la repera!! No oblideu personalitzar una mica que sàpiguen els vostres contactes, que ve de vosaltres o poden pensar que es spam.
    Anna


    Por favor únete a esta campaña: http://goo.gl/EBzKu
    Les persones que necessiten medicació psiquiàtrica al ser hospitalitzades, son automàticament privades de la mateixa. Això te greus conseqüències, des de una crisi d’angoixa a recaure en qualsevol dels símptomes o malalties, que es pateixen. Un greu patiment gratuït i riscs varis per la persona. Ho fan per comoditat ; tampoc es demanar tant fer una interconsulta amb el psiquiatra.
    Anna, vocal de l’Associació d’Agorafòbics de Girona.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2129 Comentaris

370935 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan