Em fa mal tot

Relat expressiu. Molt negatiu. I amb això no vull dir inventat.
La cara positiva i més avui cal també treballar-la, sentir-la i expressar-la.
Per ex. el que escrius:
"Em fa mal la derrota quotidiana. Em fa mal."
Pots sentir, segur que sí:
Sento i gaudeixo la victoria quotidiana. Em fa bé.
No vull pas corregir el teu Relat.

un poema dur rosella....els que som de caràcter sensible anem per la vida aguantant moltes coses que ens fan mal, tens raó...
et convido a llegir un meu poema que no sé si tu ja l'ha llegit on crec que tenim coses en comú amb aquest poema teu : Disfressat de nuesa
fins ben aviat
joan

Rosella, a mi moltes de les coses que dius... també em van mal, i molt de mal. Potser no tot, però si moltes de les qüestions que planteges.
Mescles aspectes col·lectius i personals, i això sempre és lloable, sobretot si es manté cert equilibri al respecte (...).
En aquest món, en les nostres vides hi ha coses que em sulfuren (per exemple, les raons dels poderosos, o..."les raons"), m'agrada que, malgrat la ràbia que transmets, hi ha un rerefons reivindicatiu i de protesta que cal mantenir: és una forma de VITALISME.

Ara em ve al cap una pancarta, un eslògan, que els estudiants duien durant l'inici de la maleïda Guerra d'Irak de 2003: "ENS QUEDA LA RÀBIA!".
Molt bé Rosella, espero que tot et vagi bé.

Petons,

Fidel

Entenc i comparteixo moltissimes vegades el teu dolor....m'encantaria donar-te la formula magica per tal de fer una mica mes suportable aquest mal, però nomes et puc dir que a mi quan em ve un d'aquests dies tant i tant doloroso....em poso al lli i dormo tantes hores seguides com puc!!!

una abrçada i anims!

!!!Em fa mal la crueltat que hi ha al món.
Em fa mal. La justícia està feta per homes, però la implantaran uns altres.
L'executarà la força.
Uns altres l'interpretaran... a condició de què?
Em fa mal!!!

fa mal.

a mi totes aquestes coses també em fan mal. Ja veus, sembla que a l'actualitat, i abans també, patim i hem patit, malaltitis. M'agrada el que expresses i l'envoltori, tot ple d'anàfores i paralel·lismes li donen un aire popular i alhora directe.

Besets, ens llegim!!

m'ha fet mal voler fer mal algú que aquest algu em vului fer mal i que fagi mal i que jo no pugui ferli mal i ke akabi fentme mal i jo al final no li pugui fer mal,, aixo es el k ma fet mal
hahahaha
ka grasios el teu relat!!
binga
adeeuu;)

escrit la paraula "mal", veure-ho per a tot arreu, veure-ho de dins i de fora, sentir-ho a cada vers, a cada punt i a part.
Però toi i així és bell, és com un etern dolor que s'escapça quan un paper es rebrega, és breu i intens, tan intens que n'has fet un preciós poema.

Una forta abraçada Rosella, i clar que sí, fem-ne bonics poemes del mal, sense ell no ens guariríem mai, ni sabríem com de feliços ens sentim quan a estones ni tan sols aixeca el cap!

Arreveure i espero que fins ben aviat!!!

... acaba essent una lliçó...
Saps aprofitar bé la repetició i que aquesta marqui el ritme del poema sense fer-lo feixuc.
Bon text!

Només em reconforta saber que aquests mals no sempre són tant presents, un dia et lleves i tot és diferent .
Per valorar l'absència del mal cal haver-lo viscut i saber-lo treure de dins sigui com sigui, amb dibuixos compulsius, amb llàgrimes, amb paraules . El teu poema és això, un crit continuo, que neix de molt endins i té molta, molta força, la mateixa que cal tenir per superar els sentiments que es viuen tant intensament.
Aquest és un poema que molts de nosaltres voldríem haver escrit i que llegir-lo també ens ajuda a treure i buidar-nos per estar de nou receptives i amb il·lusió per viure.
Una càlida i llarga abraçada per després del crit.
Núria.

I quan tot ens fa mal, quan el cor ens fa mal, busquem el refugi uterí de la creació, ja sigui per la poesia, la pintura, la música...

Les més belles obres d'art s'han inspirat en l'amor i el desamor, en el goig i en el dolor...

I ens fan continuar endavant.

Preciós el teu poema.

Una forta abraçada.

He començat a llegir i no podia parar....
sembla com si m'hagessis llegit el pensament...
Aquest dolor constant que cada dia m'assetja, hi ha dies més que d'altres, però no s'en va.
però el teu poema és com un remei que ajuda asuavitazar aquest dolor.

de la fada que s'ha emocionat amb les teves paraules.

una malaltia encomanadissa perquè pateixo dels mateixos símptomes.
Per aquests mals són totalment inútils els remeis que utilitzem a diari.
A mí tan sols em suavitza el dolor, intentar fer tot el positiu que pugui.
M'ha encantat, Rosella. Una abraçada.
Nonna