Anys de sol

Un relat de: -
És a l’ombra de la porxada
que apaivaga ses tardes infinites,
immòbil, mormolant cançons d’infants,
deixant vagar la ment…

…enamorada de l’aire de l’estiu corre i puja tot cridant, pedrís amunt, feliç en la memòria d’anys de sol, per deixar-se caure a l’herba de l’era enjogassada. I a la fresca del capvespre flaira el mar batut pel vent assaborint els fruits del cirerer d’arboç que el pare ha plantat només per ella, davant de la porxada...

Davant de la porxada, llangueix ara dòcilment,
vençuda ja, cames inerts,
la pell que fou suau duna, avui llaurada,
deixant-se bressolar pel sol ponent...

Comentaris

  • Tristesa[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 24-07-2012 | Valoració: 10

    És un magnífic poema, però que trist! La vellesa tot ho arrebassa mentre la porxada continua inalterable.

  • És preciós, lluminós,[Ofensiu]
    allan lee | 14-11-2011

    un poema fet de retalls de bellesa. Anys de sol. No poden ser d'altra manera, aquests espais de llum. Em commou. Una abraçada ben forta,

    Silvia

  • Què bonic , Rosella ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 31-07-2011 | Valoració: 10

    Flashos d'una vida curulls de lluminositat i poesia !
    Per cert, l'altre dia volia felicitar-te pel poema a la teva menuda però me'n anava l'endemà i no vaig tenir temps .Una mica tard però ho faig ara.
    Una abraçada.

  • fabulós![Ofensiu]

    no trobo paraules per explicar el que he sentit en llegir aquest escrit. Com amb tant pocs mots, tendresa i vivor descrius una vida.

l´Autor

Foto de perfil de -

-

73 Relats

288 Comentaris

71882 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
No hi ha volta enrere.
No puc deixar de sentir ara.
No sóc la mateixa,
estic creixent de nou...

(Vaig haver de fantasiejar
només per sobreviure).


Si algú vol contactar amb mi, pot fer-ho al e-mail:

derosella@gmail.com