Suau / Ben amagat

Un relat de: -



-SUAU-

Tot en ella
era suau,
la seva pell,
el seu pas
tènue i elegant,
la seva mirada
lluent
de maragda...
Era menuda
i lleugera,
delicada
i exquisida...
Suau.
I vivia bojament,
fascinada
per la lluna
d'estiu.
Malgrat el diminut
projecte
de vida
que creixia
dins del seu ventre.



... ... ...



-BEN AMAGAT-

Algú sap què s'hi amaga sota l'asfalt del carrer del cementiri?

No. Ningú ho sap.
Ningú va parar atenció en la cosa informe, entaforada i esclafada en el solc de l'aigua, tan barrejada amb la terra que ni s'hi endevinava, el dia que hi van vessar el quitrà. Però la cosa informe, encarcarada, en altre temps havia estat suau...
Què va passar en aquella última sortida? Qui ho sap? Mai va tornar.
Però la ferum de la mort es va anar escampant allà dalt, a prop de l'antic cementiri. Fins que en una nit de pluja torrencial unes despulles lliscaren del marge i van anar a raure al fang del carrer. Un carrer poc transitat. I el sol de l'endemà va ressecar i confondre tot. I van arribar els obrers. Anaven de cara a la feina. I van passar la piconadora. I hi van escampar grava. I hi van vessar quitrà.
No va tornar mai. Ningú la va tornar a veure, ni viva, ni morta.







Comentaris

  • Equilibris[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 22-05-2010

    És lleugera i directa
    essencial
    sonora i amable
    fàcil,
    sembla fàcil...

    La prosa és més aspra i tan carregada de simbolisme com el lector estigui disposat a assumir. El procés constructiu de l'asfalt, tècnicament correcte.

    Ja veus amb quina facilitat es trenquen i es recuperen els equilibris.

  • De primer he pensat ena papellona...[Ofensiu]
    Epicuri | 14-04-2010

    però...vivípara? després en aquesta fadeta que es veu a la teva bio... i m'ha fet massa llàstima.

    Això em passa per pensar! i es que m'agrada més llegir, sentir...i ja està.

    suau m'agrada jugar amb la lluna i morir com tot neix: Inqüestionablement. Gaudint i/o patint el mentre.

    Feia massa temps que no llegia una poesia a la portada d'RC així: La primera que em roba els ulls
    ha estat Rosella.

  • Una suau carícia...[Ofensiu]
    Ari Garrido | 11-04-2010

    plena l'ambient d'una esgarrifança. Supose que és història, més d'alguna suau carícia innocent s'ha perdut soterrada viva.

    M'agrada perquè comunica. Besets!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de -

-

73 Relats

288 Comentaris

64006 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
No hi ha volta enrere.
No puc deixar de sentir ara.
No sóc la mateixa,
estic creixent de nou...

(Vaig haver de fantasiejar
només per sobreviure).


Si algú vol contactar amb mi, pot fer-ho al e-mail:

derosella@gmail.com