Posta de lluna

Un relat de: -

I vés per on s'ha fet fosc.
Però sento avui dins del pit
que aquesta foscor serena
és plena de llum d'estel.
Rere el dolor aquí arraulit,
hi endevino tanta vida
que podria tocar el cel
com si d'un àngel fos hoste.
Perquè altra volta, de nit,
l'aire és fresc i flaira dolç,
i ja no em dol la certesa
que cap planeta minvant,
sabent del meu cor el crit,
podrà donar-me resposta...
Quin mal em caldria guarir:
la nafra d'anys, la ferida,
o aquest punyent sangtraït?

Comentaris

  • Nit d'esperança[Ofensiu]
    nadàlia | 08-07-2010 | Valoració: 10

    Les meves paraules són feixugues per un poema que s'envola, clar, lluminós, preciós que m'ha fet sentir
    moltes coses. Aquest espai, contrast entre el dolor i el goig o el plaer, el contacte amb la nit que sempre ens parla, segueix escrivint necessitem sentir com tu ho has viscut en aquestes ratlles màgiques.
    Una forta abraçada.
    Si em vols llegir sóc a as123.

l´Autor

Foto de perfil de -

-

73 Relats

288 Comentaris

71872 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
No hi ha volta enrere.
No puc deixar de sentir ara.
No sóc la mateixa,
estic creixent de nou...

(Vaig haver de fantasiejar
només per sobreviure).


Si algú vol contactar amb mi, pot fer-ho al e-mail:

derosella@gmail.com