...Temps!! GAME OVER.

Un relat de: -
Tanco la porta amb la seguretat que dóna fer un gest rutinari del que s’esdevindrà més rutina. Tranquil•lament, sense cap mena d’ombra d’aprensió ni de suspicàcia, premo el botó. Encara tinc gairebé una hora per endavant. Abans de marxar cuinaré alguna cosa i així deixaré el sopar fet. I quan torni ja tindré la vaixella neta. Em sembla que posaré a coure unes patates i uns quants pèsols i ho amaniré amb oli... a més, podria afegir-hi unes verduretes, i amb una mica d’arròs... Espera! I si ho tallo tot petit i en faig sopa? Amb aquest fred... Si, potser que faci una sopa calentona! Tinc temps de sobres, em canviaré de roba tot just vint minuts abans de l’hora i... Ep! Això no és normal... diria que alguna cosa no rutlla! No sento el soroll de l’aigua. M’aturo de sobte i paro l’orella... No. Definitivament no sento soroll d’aigua. Un incòmode nerviosisme m’assalta a l’instant. Això no hauria de passar. Ai, ai, no sisplau, que no sigui res greu, sisplau... M’apropo fins a la porta, premo el botó i lentament la torno a obrir... No! El que sospitava! Ni rastre d’aigua!! Justament ara! Un quart de nou i encara ni he començat el sopar! Val, val, no t'esveris, segurament només s’ha encallat una mica... au va, tanca la porta com si res... torna a prémer el botó, escolta i... res. No se sent l’aigua. Ai, mareta, ara sí que m’estic preocupant... A veure, intentem esbrinar què passa... premo el botó, obro la porta, no hi ha aigua! Torno a tancar, avanço una mica la rodeta, escolto... res. Avanço més la rodeta, premo el botó... no se sent res? Premo el botó, avanço la rodeta... dues o tres voltes, premo el botó, escolto... res. Les vuit i vint. La classe comença a les nou, encara tinc temps. Premo el botó, torno la rodeta a la posició d’inici, premo el botó... no se sent res. Premo el botó, giro la rodeta de mala manera, res! Provo amb un altre botó, i un altre més, i giro la rodeta i torno a prémer el primer botó... no se sent res! Obro la porta, tot eixut! Tanco la porta, giro la rodeta, premo el botó ... Prou! Però què estic fent? Tampoc cal prémer botons a tort i a dret, oi que no? He d’intentar raonar... a veure, pensa, què hauria de fer? Observo l’interior... Decideixo buidar-ho tot i mirar bé. Amb molt de compte agafo els ferros carregats pels costats i tibo a poc a poc... un quart i mig de nou... deixo tot al terra amb cura, extrec l’altre cistell, cóm pesa, redéu!... i el deixo damunt del marbre. Ja està! A veure què coll... passa! Veig uns forats als costats... un altre al damunt... i la cosa aquella que gira a baix... tot sembla normal. Dos quarts de nou. Bé, tranquil•la. També puc solucionar el sopar amb unes pizzes congelades. Hauria de començar a escalfar el forn... o puc fer pa amb tomàquet i prou. Això, sí. Va, ara concentra’t. Què deu estar passant? Fa una estona han tallat l’aigua, per les obres, però l’han tornat de seguida i... és clar! Es deu haver embussat el conducte amb... amb... amb alguna cosa com ara terra o grava o... o... i per això no surt aigua. Ara veig que a la part de baix sí que sembla que hi ha regalimat una mica d’aigua!! Potser només cal esperar que la mateixa pressió ho desembussi tot! Tanco la porta i premo el botó. Sento un... xxaaff... Gairebé crido d’alegria! ...I? Res més? Però sí! Sembla que alguna cosa es mou...! Obro la porta per constatar que efectivament, hi ha hagut un petit ruixat. Més val que l’ompli una altra vegada... Agafo el cistell inferior i lentament... el col•loco a sobre les guies. Ja està. L’altre serà més difícil... a veure, agafa’l així, a poc a poc... l’he de penjar pels dos costats subjectant-lo amb pols ferm i... aaah! dos quarts i mig de nou! ...i ...i assegurar el carril perquè no caigui... un costat... sí, i ara... vaja, ara això no... no... a veure si... uff! si puc... la trencadissa que faria si... ai, ai, vigila... ja... ja gairebé... ja... ja està! Torno a tancar, giro la rodeta, premo el botó... brrrfffssshhhxxaaaff... Síii!! Ffshxxaaff... sembla que ja...!! xxaaff... ja comença... brrr glglglgglck. No! No, siusplau, no! No et paris ara! Tres quarts de nou! Encara arribaré tard! Obro la porta, almenys està tot moll, torno a tancar, avanço la rodeta fins no sé quant i premo el botó. Escolto... escolto... res! Serà...! Ja ni s’engega el molt cabró!! Ops! De poc que no li dono una puntada de peu!! A veure, calma’t! No ens posem nerviosos... Giro la rodeta... només falta que me’l carregui jo, ara! Premo uns quants botons... T’has d’engegar! Brrrfffssshhh... glglgl... Premo el primer botó repetidament... Engega’t! Engega’t! Nckncknck. Deu minuts per les nou! O t’engegues o... o...! brrrbrrglgl... T’engegues o què? Glglglgl... nyeck. Això mateix! A la deixalleria! Però què s’ha cregut? Brrrrlgrlgrlgrl... No pensaràs fer-me fregar a mi la tona de plats que... que... brrrbrrrglglgl... mira que... que... brrbrrglglfffssshhh... que no tinc temps! Va siusplau, siusplau... fffssshhh... que no em vull perdre la classe de guitarra... brrrbrbrbr... va, va, engega’t, siusplau... glglglg... que avui toca practicar la rumba i... ui! hauria de fer el pa amb tomàquet... Les nou menys cinc! Faig tard! Brrrbrbrrr... Però vols funcionar bé d’una vegada, maleït trasto? Et necessito! Fffssshhh... Et necessitooo!!! Glglglgl... Et necessitoooo!!! Fffssshhhxxaafff... ffxxaaff... ffxxaaff... Síiiiiiii!! Ffxxaafff... xxaaff... xxaaff... xxaaff... Síii! Oh! Sí! Xxxaaff... Síiiiii!... Xxxaaafff... Xxxaaafff... Jaaaaaa!! Per fíii! Ja està! Xxxaaafff... Xxxaaafff... Ara vaig corrent a fer el sopar i... i... Oh, no! Merda! Les nou!! I encara no he preparat res! Tant li fa, ho deixo per fer! Si marxo ara podria arribar només amb uns deu minuts de retard, i potser... però abans m’he de canviar de roba! Això vol dir uns quinze minuts... no, vint! Ui, no, no... Uff... No pot ser. Massa. Massa tard. Ara sí que ja no... Ja... S'ha acabat. Ja no hi puc anar.

Xxxaaafff... Xxxaaafff... Estaràs content. Xxxaaafff... M’he perdut la classe per culpa teva, so... glglglgl... Oh! Com t’odio...! Ffsshhh... A fer punyetes, cabró!!

Comentaris

  • Molt bó...[Ofensiu]
    AVERROIS | 20-03-2011 | Valoració: 10

    ...fins i tot jo me posat nerviós i he premut el botó. Què hi farem, la técnica és així, quan menys ho necessites apa...
    Molt bé, una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de -

-

73 Relats

288 Comentaris

64498 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
No hi ha volta enrere.
No puc deixar de sentir ara.
No sóc la mateixa,
estic creixent de nou...

(Vaig haver de fantasiejar
només per sobreviure).


Si algú vol contactar amb mi, pot fer-ho al e-mail:

derosella@gmail.com