Els Calçotets

Un relat de: Aljezurful
No entenia què passava… Avui, els calçotets, se li posaven tota la estona per dins el reguer del cul. Anava fent esforços per, amb la mà i dissimuladament, agafar-los a través dels texans i tirar-los cap a fora, alliberant la vall fosca atrinxerada entre les natges. Caminava una estona i tornava a tenir el mateix problema, llavors parava, blasfemava una mica, mirava a l’esquerra, mirava a la dreta i tornava a realitzar la operació. El procediment requeria un cert moviment de malucs cap endavant i posicionament de l’esquena cap enrere creant un arc corporal a efectes de disminuir la tensió de la part posterior dels calçotets i, de retruc, aconseguir més marge per, a través dels texans, aconseguir agafar la part dels calçotets empresonada . Feia calor i la situació el començava a llagar. Sentia una coïssor que el preocupava.

Decidí adoptar una nova forma de caminar que impedís, en la mesura del possible, la reentrada dels calçotets reguer avall. La postura era , de nou, caminar tirant el cul cap endavant a la vegada que exercia pressió amb les natges per tal de segellar o disminuir l’apertura del xaragall. Això li creava forces dificultats per mantenir un pas normal i, diguem-ne, discret. No podia separar gaire les cames perquè això li impedia seguir fent forces amb les natges i mantenir l’apertura natural segellada adequadament. Així, el seu caminar, es limità a passets petits amb les cames molt juntes.

En arribar per fi a la porteria de casa veié amb resignació com l’ascensor estava avariat. L’ascens per les escales només era possible a saltirons (tenia el cul tan irritat ja que desestimà cap altra manera).

En arribar a casa esbufegà tot suat. Obrí la porta i saludà a la Laura que li respongué amb un:

-Hola amor, quina mala cara fas. Et trobés bé? - i sense esperar resposta esbategà – per cert has vist per algun lloc les meves calcetes liles? Juraria que les havia deixat aquest matí sobre el tocador.

Comentaris

  • Minúscula.[Ofensiu]
    Nil | 27-10-2018 | Valoració: 10

    Molt ben descrit... però dic jo, que el teu protagonista la deu tenir minúscula, la cigala, vull dir. Perquè més nosa devia fer la part davantera de les calcetes si el que volia era recollir les eines.

  • Molt bé[Ofensiu]

    Això, diguem-ne.... molt bé!!!
    Sí, la situació m'ha fet riure. I molt ben descrita. és clar!!!
    Gràcies
    Josep Maria

  • Volia dir 'despiStamentes', sorry![Ofensiu]
    Mena Guiga | 27-10-2018

    Per cert: molt ben descrit.
    RC té una cosa innegable: s'aprèn d'altres, de quins mots usen, de com escriuren...i quan agrada i s'ha après s'ha de dir. Ha estat així!

  • Despitamentes[Ofensiu]
    Mena Guiga | 27-10-2018

    I tot, tot, tot, sempre, sempre, sempre...per aprendre!

    L'humor és important, molt, molt, molt, en aquest il·lusori món!


    Segur que les calcetes liles eren precioses, però posades a conjunt amb els glutis que pertocava, :)


    Mena

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: