El llast de la memòria

Un relat de: Aljezurful
En Bernat Bonastre no sabia tirar res. Immers en una espècie d'atonia de l'enyor, acumulava les sabates dels nens quan eren petits perquè li portaven bons records, plegades al fons de l’armari custodiava unes samarretes universitàries que el traginaven a moments d’una joventut disbauxada, tenia les prestatgeries plenes d’agendes d’anys anteriors a les que autoanomenava anecdotaris anuals, el mateix feia amb les carteres i amb les ulleres i amb les cintes de casset... .Tampoc es va voler canviar de casa quan varen tenir l’oportunitat perquè en la que hi vivien, deia, hi estava impregnada quasi tota la seva vida: Cada racó, cada quadre, cada moble i cada detall formaven part d’un tot indivisible del seu Jo que, carregat de remembrances, romanien impertorbables en el seu hipocamp i bastien una espècie de reliquiari personal que escodrinyava virtualment ara i adés. Records, records i més records que recordava, recordava i recordava de vegades amb un somriure i sovint amb els ulls humits. I quan mirava la Marta, la seva dona, revivia minuciosament tots els moments viscuts junts i la felicitat excelsa que havia sentit al seu costat. Potser per això no es va atrevir a deixar-la mai malgrat feia temps que l’havia deixat d’estimar.

Comentaris

  • Estimar és el principi de l'amor. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-06-2023 | Valoració: 10


    Un relat que m'ha fet pensar i és molt complet, on he gaudit d'una acció de la vida, per a tenir records sempre.
    Jo visc en una casa gran, i pense que algun dia es quedarà tot el que tinc per a la posteritat. En tinc de tot en tant en l'andana, en tota la casa i en el soterrani.
    Gràcies per compartir vivències.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Sensible [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-06-2023 | Valoració: 10

    Bon Relat ple de sensibilitat. Fer o deixar de fer.
    Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre el Silenci.
    Salutacions.

  • Sovinences.[Ofensiu]

    De vegades penso i repenso que tot el que tinc: llibres, mobles, i tota mena de sovinences materials de valor immaterial les fotran al femer quan jo hi falti. Tinc mobiliari modernista que ningú voldrà conservar, fotos dels meus tresavis, algun quadre Bonet, i naturalment els meus poemes homoerotics que cap familiar: germans, nebots...no saben ni que existeixen. Caldria fer neteja abans que jo me'n vagi d'aquest món? Tots aquests objectes que atresoro treuen llibertat, però també em fan companyia i viure feliç. El teu relat, magnificament narrat, em fa replantejar-ne si cal o no cal conservar tot allò que ens ha acompanyat al llarg de la vida. Fa gràcia que també esmentis com a part de tot allò que cal desfer-se'n la relació de parella. .Si més no si que ho aplicaria amb la d'alguns amics que fan més nosa que no res. Gràcies per fer-nos replantejar el sentit de la possessió.

  • El llast de la vida[Ofensiu]
    Prou bé | 18-06-2023

    Tota una vida entre quatre parets.
    No fa gaire vaig llegir un article sobre la "neteja de la mort", crec que són els suecs que la fan. Deu costar però és desprenen de tot allò que saben que quan no hi siguin, no interessarà a ningú.
    Trist seguir anys i anys amb algú que ja no estimes.
    Amb total cordialitat

  • Viure envoltat ...[Ofensiu]
    Magda Garcia | 18-06-2023 | Valoració: 10

    ..de records. M'ha agradat molt aquest relat i aquesta reflexió, perquè tots, en menor o major mesura, ens sentim atrapats en aquesta sensació d'inseguretat que genera llençar objectes als quals ens sentim vinculats o allunyar-nos de persones malgrat canviïn els sentiments. Enhorabona! Gràcies per llegir el meu relat i comentar-lo. Cordialment, Magda

Valoració mitja: 10