Sort en tenim del món real

L’altre dia remenava per Twitter (avui X). Escenari per antonomàsia de manyac d’experts sobre qualsevol cosa i grapats de setciències que, de tenir poder, solucionarien la fam al món. Alguns ho fan de manera noble, els altres de manera burleta i quasi tots, aprofitant la bandera de l’anonimat, acaben mostrant la seva part més obscura.

Tenim per exemple, de manera aleatòria, a l’usuari @xcv (guardaré l’anonimat) de Twitter (avui X) que fa temps que té picabaralles amb la usuària @fgh (també en guardaré l’anonimat). M’arriben notificacions d’aquesta parella sense demanar-ho i, de manera instintiva, els vaig llegint no sé si per desídia o per curiositat morbosa. Al principi, aquestes picabaralles eren discrepàncies petites sobre punts de vista o comentaris fets a tercers però més tard va entrar la política en acció i, llevat que tots dos exhibeixen una fotografia amb una bandera característica d’un determinat País amb aspiracions singulars al seu perfil, això no els ajuda a entendre’s (cosa molt habitual, tot sigui dit).

Ell es fa conèixer amb una fotografia d’en Mike Tyson, el boxejador, i ella llueix una fotografia de la Ginanna Nicole (una actriu de cinema d’adults). Ambdues en posats provocadors: en Tyson mostrant els punys i la Gianna asseguda en una cadira amb posició incitadora.

Un dia vaig llegir com en @xcv va fer un comentari sense gaire mala intenció i la usuària @fgh el va atacar acarnissadament. En @xcv la va respondre amb un gif on sortia un personatge famós fent un petó a la pantalla i això encara la va enrabiar més. D’aquí passaren als insults amagats sota símbols numèrics que fan la funció de lletra per tal de no ser bloquejats pels algoritmes administradors de la plataforma.

La relació entre ells és quasi obsessiva, malaltissa i tòxica. La @fgh l’odia. De fet, la @fgh odia a en @xcv amb totes les forces. No pot amb ell. Pensa que tots els problemes de la societat són per culpa de personatges com en @xcv. El considera un misogin de manual. L’acusa de rèmora per a l’evolució de l’espècie i predica als quatre vents que mai podria estar amb algú com ell. Fàstic és potser la descripció més precisa que sent per aquell individu primitiu. Ell, si fa o no fa, pensa el mateix d’ella i no dubta castigar-la o republicar els seus comentaris afegint-hi befes de tota mena citant-la amb comentaris despectius, àcids i feridors. El darrer missatge que vaig llegir fa un parell de dies d’en @xcv dirigit a la @fgh és el d’una imatge d’una dona rentant els plats.

Després, per sort i com a celístia d’esperança, tenim una altra societat. La societat externa a la xarxa a la que podríem anomenar real (tot i que aquest terme ja va quedant obsolet). Posaré un exemple antagònic al parell de perles citats fa un moment. Parlaré del meu amic Àlex... o millor en Pau. Bé, tant se val. En Pau és la correcció personificada. Un bon noi. Discret, ben educat, apassionat de les causes perdudes i personatge amb el qual és difícil discutir de qualsevol tema perquè sempre t’acaba donant la raó (de fet, no sé si ho fa perquè tot l’hi està bé o perquè el cansa i estressa qualsevol discussió). Entre nosaltres us confessaré que els amics de la colla pensem que li falta una bullideta (però no li hem dit mai perquè sabem que li sabria molt greu). Té una dona quasi feta a mida per a ell, l’Alícia... ai, perdó, la Jana (m’he confós amb l’Àlex) . La Jana tota ella és dolçor. Fràgil de caràcter i de físic (de fet quan ens saludem evito abraçar-la perquè sempre penso que la trencaré). És aquell tipus de persones que ben bé podríem dir que si tothom fos com ella el mn seria millor (o almenys més tranquil i bondadós). Els dos parlen tant suau i fluixet que un cop que em varen invitar a sopar em vaig adormir a la taula.

En Pau, cada dia quan arriba a casa s’afluixa la corbata i buida les butxaques a la tauleta del rebedor i, si la Jana ja és a casa, no escatima en saludar-la besant-la amb tendresa. El seu petó sempre és correspost. Sovint ella mentre el besa li acaricia dolçament la galta.

Avui però la Jana li fa un petó amb la cara mig girada, com absent. Quan en Pau es dirigeix cap a l’habitació per posar-se còmode, la Jana, sota l’anònima identitat de @fgh envia, airada, el comentari més cruel, dur i desagradable que s’ha fet mai a Twitter (avui X). Tot seguit, des del rebedor, sent com el mòbil d’en Pau fa una petita i tènue senyal sonora.