El tic-tac en el record

Un dia, d’aquí a molt temps,
no sabràs ben bé perquè,
t’acostaràs el rellotge a l’orella,
com quan jugues amb els avis:
només per sentir, el seu batec:
”tic-tac, tic-tac”, molt suau,…
Potser ja no hi haurà rellotges
i seran altres batecs,
tan se val: aquell llunyà ressò
del tènue “tic-tac”
encara es percebrà;
i una vibració perduda
et durà un enyor sincer,
dels teus avis, que un dia,
s’admiraren de com sou de netes i lliures
les criatures en nàixer,
les sinceres abraçades que feu,
els petons que regaleu,
la curiositat que teniu,
la nítida precisió dels sentits
que us acompanya.
I ens plau d’haver tingut el privilegi
de deixar –vos empremta:
Una sola molècula de nosaltres,….
NúriSona, doncs, gràcies per nàixer!
Allà serem sempre,
en el teu pensament:
sobre el compàs,
com un cor,
sobre el tic-tac, molt suau:
nosaltres que t’eixuguem
les llàgrimes que vessis,
i riem quan rius,
perquè el nostre afecte
no te un objecte precís
sinó és estimar-te,
simplement estimar-te.
Aquest és l’únic tic-tac
que cal portar al record,
el més valuós.

Per nosaltres,
que un dia marxarem,
no hi ha immortalitat millor
que romandre en el record.