EL SÚMMUM

Un relat de: Guiomar

Des de finals de mes estava com anestesiada. Es prenia cada dia les pastilles. Feia tots els deures: respirar, inspirar, expirar, estirar, arronsar... Havia aconseguit tenir els "aliens" controlats, però vivia com un autòmat. Tot semblava estar bé, però... sempre hi ha un però! No era la calor, aquest any s'havia fet el ferm propòsit de no queixar-se ni atabalar-se per la calor. I ho estava aconseguint.
- Que em fa? Doncs que en faci! Total, som a l'estiu!
Tampoc era la feina. No en tenia gaire, i poques ganes de fer la que ella mateixa s'imposava. Ni les visites a les sales d'espera. Tot això s'havia acabat o, si més no, cada cop eren més espaiades. A més, ara sempre entraven els primers i no tenia ni temps de fixar-s'hi en els companys d'espera. No podia observar les seves cares, ni escoltar les seves converses, sempre cridaneres, i no trobava material per poder inspirar-s'hi.
Els camins no eren gaire engrescadors, tampoc donaven per res interessant, o així ho creia. Passava els dies com podia, i les tardes, que tant li havien agradat, ara eren soporíferes. La taula, com sempre, plena de llibres, diaris i revistes que feia dies que ni obria. Donava voltes i més voltes, què era el que li passava? Finalment una tarda de dissabte, avorrida i tediosa va decidir que trobava a faltar els "aliens", i que estava anestesiada perquè així es podia sentir culpable i castigar-se. Les monges li havien ben ensenyat, "hem de frenar els nostres desitjos". Va pensar en aquells déus que eren quasi mortals, els déus mitològics, amb els mateixos problemes, vicis i pecats que qualsevol mortal. Que no anestesiaven les seves passions, que no vivien amb moderació. I Això de la culpa? Ni se'n parlava. Del càstig potser sí. Que li preguntin al pobre Prometeu, lligat a unes roques mentre se li menjaven el fetge, l'únic òrgan que es regenera!

Comentaris

  • Pa amb tomàquet [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-02-2018 | Valoració: 10

    Jo li recomanaria una mica de pa amb tomàquet, a veure si recupera la il·lusió. Una abraçada. A l’eix

  • Noooo![Ofensiu]
    Guiomar | 19-02-2018

    No amics! L'anestèsia és dolenta, i millor sense aliens, naturalment, però penseu en el procés que porta a això... la culpa quan et portes bé i ho portes amb temprançá?
    El joc relataire!
    Gràcies pels vostres comentaris!

  • No sé jo[Ofensiu]
    Edgar | 19-02-2018

    No cal que et lloi la forma, com sempre clara i àgil. Però el fons, com diu E.Viladoms és sorprenent. No m'ho puc creure. Millor amb aliens que avorrida?

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-02-2018 | Valoració: 10

    Jo tambe m´estimo mes viure amb els aliens, . Un bon relat

  • Millor?[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 18-02-2018

    Millor viure amb els aliens que anestesiada, Guiomar? Després de tot, són els "nostres" aliens i també els trobem a faltar.
    Fins a la propera Virtut!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Guiomar

Guiomar

28 Relats

183 Comentaris

13555 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Recuperar el plaer de l'escriptura m'ha salvat!